Resorció de les arrels generalment es diagnostica sobre la base de la història, el curs clínic i examen físic. Més lluny diagnòstic de dispositius mèdics pot ser necessari per diagnòstic diferencial.
obligatori diagnòstic de dispositius mèdics.
- Radiografies en diversos plans
- Pel·lícula dental
- Imatge de tall panoràmic (imatge general)
Diagnòstic de dispositius mèdics opcionals (segons els resultats de la història, examen físic i diagnòstic de laboratori) per a una aclariment diferencial del diagnòstic:
- Tomografia de volum digital (TVP)
- Diagnòstic de petites resorcions internes
- Diagnòstic d’una possible perforació
- Detecció tridimensional d'una reabsorció
Característiques radiològiques d’una reabsorció d’arrels
- Resorció transitòria externa:
- Sovint no es pot detectar radiogràficament
- Resorció de substitució externa:
- Els primers signes dos mesos després del trauma ("accident dental").
- Bretxa periodontal (bretxa entre l’arrel de la dent i l’alvèol (compartiment de les dents òssies) a l’os de la mandíbula) no detectable
- Estructura de l’arrel no homogènia
- Arrels escurçades com a signe de reabsorció de reemplaçament apical.
- Els primers signes dos mesos després del trauma ("accident dental").
- Absorció relacionada amb la infecció:
- Els primers signes dues setmanes després del trauma
- Àrees translúcides de mida variable amb contorn extern irregular
- Llacunes de resorció “en forma de bol” tant a l’os circumdant com a l’arrel
- En el curs de la reabsorció contínua
- Els primers signes dues setmanes després del trauma
- Absorció interna:
- Ampliació simètrica del lumen ("diàmetre") del canal radicular.
- Majoritàriament rodona o ovalada
- El defecte roman centrat en diferents projeccions.
- Resorció cervical invasiva:
- Paret del canal radicular normalment confinada
- El defecte "migra" en funció de la projecció seleccionada.
