Darrere de la paraula tècnica "agorafòbia“, Que sona bastant similar a la llana súper suau del famós conill angora, és una cosa greu trastorn d'ansietat, és a dir, la claustrofòbia. Pertany a les fòbies i és una por dirigida a un objecte o situació específics.
Normalment hi ha confusió sobre l’ús correcte del terme (àgora, grec: = mercat, lloc de reunió pública), perquè agorafòbia sovint es confon amb la por a espais reduïts (claustrofòbia). Tanmateix, és correcte que es refereixi a la por a les multituds i als llocs grans. D’aquí la traducció alemanya, encara habitual, “claustrofòbia”.
La "claustrofòbia" s'expressa en el fet que les persones afectades eviten llocs i situacions públiques. Tenen por de no poder fugir prou ràpidament si els passa alguna cosa vergonyosa o es troben en una situació perillosa.
La definició ha canviat
Agoraphobia solia ser la por als llocs públics o als carrers amples sols, o més concretament, a les multituds, a estar en públic. Tanmateix, segons una definició ampliada que té en compte les troballes mèdiques més recents, el terme també inclou la por a experimentar símptomes corporals amenaçadors o vergonyosos en una situació i a estar sense ajuda, a no poder fugir, a perdre el control de un mateix. Avui s’entén per agorafòbia:
- Encara la por a llocs amplis, avingudes, carrers, sales (buides) i sales (d’església), etc., però poques vegades com a únic signe de la malaltia.
- Por i, per tant, evitar situacions en què pugui resultar especialment desagradable o perillós tenir un atac d’ansietat: sortir de la casa “protectora” i anar (sol!) A les compres, a la feina, a les activitats d’oci, etc.
- L’ús d’aspecte difícil d’entendre, en part ridícul SIDA per mitigar aquestes pors, com ara escortes, objectes de protecció simbòlics, com ara bastó o altres objectes coneguts, carretons per a nens o per a la compra, mascotes, seients cantoners “a prova de fugida” prop de la porta ulleres de sol, Etc ..
