Detecció de substàncies prohibides

Una prova de drogues és un procediment de prova que normalment es realitza sobre la base de la sospita d’un ús indegut de substàncies i serveix per determinar la quantitat i el tipus de substància activa (medicament, medicaments, etc.) absorbida a l’organisme humà. Els materials d’examen adequats inclouen sang i saliva, en què les substàncies administrades s’acumulen al cap de pocs minuts, orina i suor, que conté concentracions detectables al cap de poques hores, així com cabell i les ungles, en què s’incorporen les substàncies actives al cap de diversos dies.

Les proves es poden dur a terme en forma de proves ràpides (tires reactives, etc.) o proves de laboratori (detecció d’anticossos amb un immunoassaig com ELISA, cromatografia, espectròmetre de masses). Entre les drogues detectables hi ha: alcohol, cocaïna, cànnabis, estimulants com amfetamines o èxtasi, barbitúrics, opioides, al·lucinògens com les gotes de LSD o KO (àcid gamma-hidroxibutíric).

Prova de drogues basada en sang

Sang, com a mitjà que transporta la substància addictiva o farmacològica, és un dels materials de prova més adequats, ja que s’encarrega de transportar la substància als òrgans o llocs d’acció des del moment de l’administració fins que s’excreta completament o es descompon completament. Tanmateix, és important saber que les substàncies farmacèutiques o les seves substàncies de degradació són presents a la sang en concentracions molt més baixes que, per exemple, a l’orina. Això significa que la ingesta de fàrmacs només es pot detectar durant un temps comparativament curt (hores a un dia) abans que la substància activa es descompongui fins a tal punt que la seva concentració ja no es pugui determinar mitjançant les proves habituals.

Per tant, un cribratge general de l’ús indegut de substàncies només és possible fins a un punt limitat. D'altra banda, la sang és encara més adequada per avaluar la influència directa de la substància en la persona afectada, per exemple mitjançant la ingesta d'alcohol, drogues o medicaments. L’únic desavantatge d’una recol·lecció de mostres de sang necessàries per a aquest propòsit és que es tracta d’un procediment invasiu.