Esquizofrènia simplex és un subtipus rar d’esquizofrènia. Es diferencia d'altres formes de esquizofrènia principalment per l'absència de símptomes positius, com ara al · lucinacions o deliris. El curs d'aquesta forma és molt gradual i els símptomes solen aparèixer difusos.
Es presenta amb un comportament estrany, un compliment limitat de les demandes socials o una reducció general del rendiment. Atès que aquest procés és progressiu però molt lent, el diagnòstic de esquizofrènia simplex és extremadament difícil. Per aquest motiu, molts psiquiatres recomanen que no es faci el diagnòstic.
Causes
Bàsicament, la recerca de les causes de l’esquizofrènia i també del subtipus d’esquizofrènia simplex es basa en l’anomenada gènesi multifactorial, la qual cosa significa que diferents factors han d’interactuar per conduir al desenvolupament de la malaltia. A més dels canvis genètics, també hi intervenen factors externs com l’estil de vida, el desenvolupament o l’estrès. Un model sovint citat per explicar el desenvolupament de malalties mentals com l’esquizofrènia simple és el model d’afrontament de la vulnerabilitat-estrès. En resum, afirma que malaltia mental es pot desencadenar per estrès agut o crònic, sempre que ja existís una susceptibilitat o vulnerabilitat. Això últim fa que no es pugui fer front a la situació d’estrès agut (afrontament), cosa que pot conduir al desenvolupament de la malaltia mental.
Diagnòstic
El diagnòstic de l’esquizofrènia simple és extremadament complicat, fins i tot per als especialistes. Això es deu a dos factors diferents. En primer lloc, la malaltia progressa molt lentament i pot passar anys fins que fins i tot es notin els primers símptomes.
El segon factor és el fet que l’esquizofrènia simple només té símptomes negatius. Això vol dir que no implica comportament, expressió o experiència nova (símptomes positius), sinó que aplana els existents. Això comporta una retirada social, una caiguda del rendiment, estats d’ànim depressius i fins i tot una negligència. Per a un diagnòstic d’aquest esquizofreniforme, els símptomes existents han d’haver existit durant almenys un any. No obstant això, atès que aquest quadre clínic és difícil de distingir d'altres malalties, com ara depressió, i no hi ha teràpia, molts experts aconsellen no fer cap diagnòstic d’esquizofrènia simple.
