Símptomes d'una recaiguda Recaiguda de neurodermatitis

Símptomes d'una recaiguda

En el cas de neurodermatitisLes fases lliures de símptomes s’alternen amb atacs de neurodermatitis aguda. Un brot agut de la malaltia es pot reconèixer per l’aparició sobtada o l’empitjorament dels símptomes. Inicialment, les persones afectades pateixen zones cutànies lleugerament enrogides, que posteriorment s’inflamen encara més, s’assequen i tenen escates. A les zones inflamades, l’eritema, la pell s’envermelleix i es mulla o està envoltada d’escorces.

Especialment la picor agonitzant és una càrrega enorme per a molts pacients. Esgarrapar-se encara irrita la pell i la picor empitjora. Neurodermatitis els pacients solen patir trastorns del son a causa de la picor extrema, se senten permanentment cansats i estan estressats.

Diagnòstic d'una empenta

En la majoria dels casos, les persones afectades reconeixen ràpidament quan tenen un neurodermatitis atac basat en l'aparició sobtada de símptomes. El dermatòleg fa el diagnòstic examinant a fons la pell del pacient. Determina quants èczemes hi ha a la superfície corporal, la intensitat de la inflamació i si la pell està mullada o seca. El diagnòstic d’una recaiguda sempre inclou una conversa detallada amb el pacient (l’anomenada anamnesi) per tal d’identificar els símptomes subjectius i els símptomes d’acompanyament, antecedents familiars i possibles desencadenants.

El tractament d’una recaiguda

El tractament d’una recaiguda de neurodermatitis consisteix bàsicament a pal·liar els símptomes, ja que la malaltia en sí no es pot curar actualment. El tractament es realitza amb cremes i ungüents especials que alleugen la picor i hidraten la pell seca. Antihistamínics, que s’administren en forma de comprimits, també poden ajudar amb la picor severa.

Mantenir un diari d’al·lèrgies pot ajudar a identificar els factors desencadenants dermatitis atòpica i evitar-los en el futur. Per fer-ho, els pacients han d’anotar cada dia si tenen símptomes de neurodermatitis, quins aliments han menjat o si han tingut contacte amb animals. També poden ser útils breus notes sobre l’estat psicològic de l’ànim o les condicions meteorològiques (per exemple, suar quan fa calor). Al costat del metge, es pot utilitzar el diari per buscar possibles desencadenants que desencadenin la recaiguda.