Acidesa estomacal (pirosi): causes

Patogènesi (desenvolupament de la malaltia) Els següents mecanismes fisiopatològics poden contribuir a l’ardor d’estómac (pirosi): Suc gàstric agressiu Poders autonetejants de l’esòfag (canonada d’aliment). Insuficiència (debilitat) esfínter esofàgic inferior (esfínter inferior de l’esòfag) (aproximadament el 20% dels casos es deuen a canvis anatòmics i funcionals). Buit gàstric retardat Canvi en la ubicació anatòmica del ... Acidesa estomacal (pirosi): causes

Síndrome premenstrual: classificació

Classificació segons els principals símptomes Classificació Símptomes dominants PMS-A (Ansietat = Ansietat) Ansietat, nerviosisme, irritabilitat, ira i agressivitat. PMS-C (Anhel = anhel) Anhelos (especialment per a dolços) / anhelos d’hidrats de carboni, augment de la gana, fatiga, desgust i dolors de cap PMS-D (depressió) Humor depressiu, llàgrima, letargia i trastorn del son (insomni) PMS-H (hiperhidratació = retenció d’aigua. Edema (retenció d’aigua), augment de pes i ... Síndrome premenstrual: classificació

Al·lèrgia alimentària: teràpia nutricional

Mesures per tractar l’al·lèrgia alimentària: dieta individual amb abstinència d’al·lergògens: eliminació dels al·lèrgens o al·lergògens. Llistat d’alternatives als aliments que eviten per assegurar un subministrament adequat de nutrients i substàncies vitals (macro i micronutrients), per exemple, en cas d’al·lèrgia a la llet de vaca, es pot millorar l’aportació de calci amb contingut de calci ... Al·lèrgia alimentària: teràpia nutricional

Al·lèrgia alimentària: malalties secundàries

A continuació, es detallen les malalties o complicacions més importants que poden causar l’al·lèrgia alimentària: boca, esòfag (tub alimentari), estómac i intestins (K00-K67; K90-K93). Enteritis al·lèrgica (AE; inflamació de l’intestí prim) i colitis (inflamació de l’intestí gros) [nens amb al·lèrgia a la llet de vaca o a la soja; adults amb al·lèrgia a l'ou de gallina i al blat]. ... Al·lèrgia alimentària: malalties secundàries

Dermatosi lleugera polimorfa: prevenció

Limitar l’exposició solar contribueix a prevenir la dermatosi lleugera polimorfa. La profilaxi té una importància significativa. Acostumar-se a la llum mitjançant, per exemple, la fototeràpia a les mesures generals de protecció de la llum (protectors solars amb un alt factor de protecció solar (protecció UV-A i UV-B), el port de gorres / barrets, etc.), els afectats la persona pot prevenir o reduir ... Dermatosi lleugera polimorfa: prevenció

Otosclerosi: causes

Patogènesi (desenvolupament de la malaltia) La causa de l’otosclerosi no s’ha determinat de manera concloent. La malaltia corre a les famílies. L’otosclerosi produeix processos de remodelació òssia als ossells amb la fixació de les cintes a la finestra ovalada. El resultat és una pèrdua auditiva conductiva (hipoacúsia de l’oïda mitjana). Si l’otosclerosi afecta la còclea (cargol), un ... Otosclerosi: causes

Genètica

La genètica, també anomenada herència, és l’estudi dels gens, les seves variacions i l’herència dins d’un organisme. Es divideix en tres subgrups: genètica clàssica, genètica molecular i epigenètica. Genètica clàssica La genètica clàssica és el camp més antic de la genètica. Això es remunta als seus orígens a Gregor Mendel, que va descriure el procés d’herència de trets hereditaris monogènics ... Genètica

Teula (Herpes Zoster): o alguna cosa més? Diagnòstic diferencial

Malalties infeccioses i parasitàries (A00-B99). Infeccions amb altres virus, com ara el virus de l’herpes simple o els virus coxsackievirus. Sistema múscul-esquelètic i teixit connectiu (M00-M99). Arteritis temporalis (sinònims: Arteriitis cranialis; malaltia d’Horton; arteritis de cèl·lules gegants; síndrome d’Horton-Magath-Brown): vasculitis sistèmica (inflamació vascular) que afecta les arteriae temporals (artèries temporals), especialment en persones grans. Psique: sistema nerviós (F00-F99; G00-G99). ... Teula (Herpes Zoster): o alguna cosa més? Diagnòstic diferencial

Deliri: teràpia farmacològica

Objectius de la teràpia Alleujament dels símptomes En la mesura que estigui disponible: Equilibri de l'electròlit i el balanç hídric. Correcció d'un trastorn metabòlic Tractament d'una infecció Prevenció de restriccions socials Recomanacions terapèutiques Seguiment de pacients hospitalitzats (hi ha una malaltia potencialment potencialment mortal). Teràpia ràpida i orientada als símptomes Els analgèsics (analgèsics) i els sedants (tranquil·litzants) no s’han d’abandonar bruscament, sinó eliminar-los gradualment. ... Deliri: teràpia farmacològica

Síndrome de resposta inflamatòria sistèmica (SIRS): teràpia

La teràpia de SIRS és complexa. A més de la "Teràpia farmacològica", que és un dels pilars fonamentals, tenen una gran importància la "teràpia causal" i la "teràpia de suport" (per a l'estabilització hemodinàmica, vegeu "Teràpia farmacològica"). Teràpia causal Teràpia quirúrgica si cal. teràpia focal: el requisit previ bàsic per a una teràpia exitosa és la teràpia quirúrgica de la malaltia subjacent o, si ... Síndrome de resposta inflamatòria sistèmica (SIRS): teràpia

Liti: usos, efectes, efectes secundaris, dosificació, interaccions, riscos

El liti (Li) és un element del grup dels metalls lleugers. Es produeix al cos humà com a oligoelement. Farmacològicament troba aplicació en psiquiatria per a trastorns bipolars (manies). Com que només té un abast terapèutic reduït, es pot produir una intoxicació en cas de sobredosi. L’excreció és renal (és a dir, a través dels ronyons) i és ... Liti: usos, efectes, efectes secundaris, dosificació, interaccions, riscos