Analògics de prostaglandines

Productes

Els anàlegs de prostaglandines estan disponibles comercialment en forma de gotes d’ulls en vials o com a monodosis sense conservants. latanoprost (Xalatan) va ser el primer agent d'aquest grup que es va aprovar el 1996. Els anàlegs de les prostaglandines també es combinen amb el beta-bloquejador timolol arreglar.

Estructura i propietats

Els anàlegs de les prostaglandines són derivats de la prostaglandina F2α. Excepte per bimatoprost, Una amida, ells son ester profàrmacs que són biotransformats a la còrnia per esterases per escissió de l'èster isopropílic a l'àcid actiu. L’esterificació serveix per augmentar la permeabilitat i biodisponibilitat. Exemple de Latanoprost:

Efectes

Els anàlegs de prostaglandines (ATC S01EE) redueixen la pressió intraocular principalment augmentant la sortida uveoscleral de l’humor aquós. Els efectes es deuen a l’agonisme al receptor F de la prostaglandina (receptor FP). La prostaglandina F2α és el lligand natural d’aquest receptor. La unió condueix a una major expressió de metaloproteases al múscul ciliar, afavorint processos degradatius a la matriu extracel·lular (remodelació). Com a resultat, l’humor aquós passa més fàcilment pel teixit.

Indicacions

Per a la reducció de la pressió intraocular en angle obert glaucoma i elevada pressió intraocular (ocular hipertensió). A causa del seu efecte positiu sobre les pestanyes, un medicament que conté bimatoprost s'ha aprovat per promocionar pestanya creixement de la hipotricosi (EUA: Latisse).

Dosi

Segons l’SmPC. Les gotes se solen col·locar als ulls un cop al dia al vespre (1 gota). L’aplicació no ha de ser més freqüent. L’efecte reductor de pressió intraocular dura almenys 24 hores. Vegeu també a Administració gotes d’ulls.

Ingredients actius

Contraindicacions

Els anàlegs de prostaglandines estan contraindicats en presència d’hipersensibilitat. Consulteu l'etiqueta del medicament per obtenir precaucions completes.

Interaccions

L’ús concomitant de dos anàlegs de prostaglandines pot provocar un augment paradoxal de la pressió intraocular. Altres gotes d’ulls s’ha d’inculcar en un interval de temps.

Efectes adversos

Els efectes adversos més comuns possibles són:

  • Reaccions locals a l’ull, com ara sensació d’ardor, dolor, rascades, picor i picor
  • augmentat sang flux cap a l’ull (ull vermell, hiperèmia ocular).
  • Hiperpigmentació del Sant Martí: augment del pigment marró a l’iris, canvi permanent del color dels ulls, especialment a l’iris de color mixt.
  • Canvis en les pestanyes i els pèls de vellus al parpella: augment de longitud, gruix, pigmentació i nombre de pestanyes.
  • mal de cap