Què és la faringe?
La faringe és un tub muscular de 12 a 15 cm de llarg revestit de membrana mucosa. Està dividit en tres seccions situades una sota l'altra. De dalt a baix hi ha la nasofaringe, la faringe oral i la faringe laringe:
Les obertures de la cavitat nasal (coanes) i les dues trompetes d'orella (tuba auditiva o trompa d'Eustaqui) s'obren a la nasofaringe (nasofaringe o epifaringe). Les trompetes de l'orella proporcionen la connexió amb l'oïda mitjana i són importants per a l'equalització de la pressió. L'epifaringe conté les amígdales faríngies, que són importants per a la defensa immune local. A les parets laterals hi ha els cordons laterals, un teixit limfàtic semblant a l'ametlla.
La faringe oral (orofaringe o mesofaringe) s'estén des de l'úvula fins a l'epiglotis. Està connectat a la cavitat bucal per una àmplia obertura (istme fauci). Lateralment a la mesofaringe, entre els arcs palatins, es troben les amígdales palatines, que es veuen quan la boca està ben oberta.
Quina és la funció de la faringe?
D'una banda, la faringe té la funció de permetre la deglució amb els músculs de la faringe, que formen la paret posterior i les parets laterals. En escurçar i aixecar la faringe, l'epiglotis baixa sobre la laringe, assegurant que els aliments entrin a l'esòfag en lloc de la tràquea quan s'empassa.
En segon lloc, la faringe és important per a la defensa immune local. Les amígdales faríngies (amigdal·la faríngia), les amígdales palatines (amigdal·la palatina) i els cordons laterals formen junts l'anell faríngi limfàtic (anell faríngi de Waldeyer), el desenvolupament del qual comença des del 3r al 4t mes embrionari. Reconeix els gèrmens invasors i alerta el sistema immunitari sistèmic per fer-los inofensius.
A més, la faringe, la cavitat bucal i la cavitat nasal són necessàries per a la formació del so, per a l'articulació i com a cambra de ressonància.
On es troba la faringe?
Quins problemes poden causar la faringe?
La faringitis aguda és molt freqüent i sol ser causada per virus. Es manifesta en forma de mal de coll i dificultat per empassar i acostuma a curar-se sense cap problema. Si la inflamació també s'estén a la mucosa nasal, el metge l'anomena rinofaringitis. Aleshores, el mal de coll s'uneix per una secreció nasal.
En cas de dolor intens, febre alta i acumulació visible de pus a la gola (recobriments blanc-groguencs), sol ser un cas de faringitis purulenta causada per bacteris. Definitivament hauria de ser tractat per un metge. En els afectats, els cordons laterals solen estar també inflats i molt vermells. Això s'anomena faringitis lateral (angina lateral).
Si la faringitis dura més de tres mesos, s'anomena crònica. Aleshores, la causa no són els gèrmens sinó, per exemple, el tabaquisme excessiu o la radioteràpia.
En casos més rars, l'amigdalitis és causada per virus. Si el patogen és l'anomenat virus d'Epstein-Barr, la malaltia s'anomena febre glandular de Pfeiffer.
També són possibles malalties tumorals a la zona de la gola.
