Curs del camí visual | Camí visual

Curs del camí visual

El camí visual s'estén des del retina de l'ull a diverses zones del cervell. La zona més distant de la cervell es troba a la paret posterior de l ' crani i així al cap al costat oposat dels ulls. El començament del camí visual està representat per les cèl·lules sensorials de la retina, les varetes i els cons.

La primera part visible del fitxer camí visual està format pels emergents nervi òptic, el nervi òptic. Aquest nervi és visible per primera vegada a la part posterior dels dos ulls. A partir d’aquí, l’òptica els nervis córrer cap enrere i centralment a través de la cavitat ocular i formar l’anomenat quiasma òptic, la intersecció de les vies visuals, davant del cervell tija.

Aquí és on es troben les fibres nasals del nervi òptic creuar. Les fibres nervioses s’anomenen tractus opticus en el curs posterior. Un tractus òptic a cada costat s’obre al diencèfal.

A partir d’aquí les fibres condueixen a l’escorça visual primària i secundària. La intersecció de les vies visuals es produeix en el punt on es troben les vies visuals dels dos ulls. Es troba entre les orificis oculars i la tija cerebral.

A la intersecció de les vies visuals, les fibres nervioses nasals centrals es creuen cap al costat oposat. Les fibres nervioses externes i temporals romanen al seu costat i no es creuen. Després de la intersecció de les vies visuals, cada via visual conté una porció de fibres nervioses temporals i una porció nasal. Això significa que els estímuls de la meitat dreta del camp de visió es processen al cervell esquerre i els estímuls de la meitat esquerra del camp de visió es processen al cervell dret.

Funció del camí visual

La via visual serveix per transmetre impressions i senyals visuals de l’ull al cervell. El transport d’aquesta informació convertida en senyals elèctrics és necessari per percebre les impressions visuals. Si les impressions visuals no es transmeten al cervell, no seríem capaços de percebre el que veiem.

La via visual també està lligada al sentit de equilibrar i control reflex, entre altres coses. Si la impressió de l’ull difereix de la de l’òrgan de l’equilibri, el posicional reflex compensar. En un vaixell que es balanceja a la marejada, tant els ulls com l’òrgan de l’equilibri/ òrgan vestibular percep les fluctuacions i activa els músculs corresponents perquè puguem continuar ferms.