Diagnòstic diferencial
Els diagnòstics diferencials (causes alternatives de malaltia) tenen una importància especial. En els darrers anys, hi ha hagut una mena de "venda de trastorn d'estrès posttraumàtic", especialment entre els "no terapeutes". El trastorn per estrès posttraumàtic es va convertir en una mena de "diagnòstic de moda". Això és problemàtic en el fet que, si es fa un diagnòstic equivocat, es persegueixen els enfocaments terapèutics equivocats, que d'una banda normalment no ajuden realment al pacient i, de l'altra, hand provoca enormes costos que es podrien estalviar si es coneguessin els diagnòstics diferencials amb més precisió.
A continuació, cal distingir els diagnòstics diferencials:
- Reacció d’estrès agut: si els símptomes (vegeu més avall el punt ICD-10 / simptomàtics) només duren unes hores o dies (màxim 4 setmanes) a causa d’un esdeveniment i desapareixen de nou, això s’anomena reacció d’estrès agut.
- Trastorn d’adaptació: el trastorn d’adaptació normalment no compleix tots els símptomes del TEPT (trastorn per estrès postraumàtic). Sovint, aquest trastorn es desenvolupa després d'esdeveniments menys "catastròfics" (generalment després de separacions, dol o malaltia física greu). (Tanmateix, fins i tot els pitjors desastres poden provocar trastorns d’adaptació).
- Reacció de dol: Les reaccions de dol són completament normals.
No obstant això, si no disminueixen durant un període de temps determinat (6 mesos), això s'anomena "reacció de dol anormal". Això cau en els trastorns de l'ajust.
- Canvi persistent de personalitat: com a resultat d’experiències traumàtiques llargues o repetides (abús, tortura, empresonament, etc.), pot haver-hi canvis permanents en la personalitat bàsica.