Efectes secundaris
L’eritromicina és ben tolerada, però en alguns casos es poden produir efectes secundaris. Aquí cal esmentar: queixes del tracte gastrointestinal, fetge danys amb un augment de valors hepàtics al sang recompte, possiblement un icter resultant (coloració groguenca de la pell i els ulls), trastorns auditius, que desapareixen de nou després de la interrupció del medicament. Quan s’administra per via venosa sang per infusió, s’ha de procurar que l’eritromicina en forma líquida pugui causar irritació venosa flebitis.
Interaccions
Macròlids inhibeixen un enzim al fetge que afecta la degradació d'altres drogues. Això significa que quan s’administren medicaments en paral·lel, es descomponen més lentament i augmenta la seva concentració al cos. Un requisit previ és que aquests fàrmacs es desglossin per l’enzim citocrom P 450. Aquí s’han d’esmentar els medicaments següents: terfenadina, pentamidina, quinidina, lovastatina, simvastatina, atovarstatina, ciclospoprina A, tacrolisme, digoxina, teofil·lina, triazolam, midazolam, dihidroergotamina, clozapina. Tots els medicaments que tracten les arítmies cardíaques (antiarrítmics), neurolèptics (per convulsions), medicaments que causen augment potassi acumulació (bucle diürètics, tiazides, laxants) i preparats antibiòtics combinats com ara clindamicina i lincomicina, anticonceptius orals (píndola) i sangEls medicaments anticoagulants (anticoagulants) només s’han d’administrar juntament amb l’eritromicina després d’una atenta consideració.
Contraindicacions
L’eritromicina no s’ha d’administrar a pacients que ja en tenen coneixements fetge malaltia o al·lèrgia.
