Teràpia
El dolor es tracta amb NSAR (antiinflamatoris no esteroïdals) com ibuprofèn or diclofenac. El ibuprofèn i diclofenac no només són analgèsics, sinó també antiinflamatoris. Diclofenac també està disponible com a ungüent, més conegut com Voltaren®.
Una pomada vegetal que ajuda bé és Àrnica Ungüent. Si el dolor és molt greu, hi ha la possibilitat d’injectar un anestèsia local, possiblement amb glucocorticoides (cortisol) directament. La fisioteràpia o fisioteràpia ajuda amb massatges i exercicis contra la tensió o l’escurçament muscular.
Les regions tenses es poden gravar i estabilitzar. També s’aprenen tècniques que es poden utilitzar soles a casa. De manera aguda, la calor alleuja la tensió.
Amb una postura adequada, tensió muscular i atrapament nerviós, que condueixen a dolor al estèrnum, es pot prevenir. És important mantenir una postura erecta, amb les espatlles penjades fluixament i sense tirar cap amunt. El pit s'ha d'estirar i el cap es va mantenir recte.
No hi ha d’haver cap esquena buida. La postura asseguda s’ha de canviar amb freqüència per evitar tensions unilaterals. Els exercicis d’afluixament ocasionals són importants per a activitats predominantment sedentàries (estació de treball per ordinador). És útil familiaritzar-se amb els exercicis d’esquena, principalment dirigits als llocs de treball d’oficina. Abans d’una activitat física amb què no esteu acostumat o activitats esportives, assegureu-vos de fer-ho warm up i estirar bé els músculs per endavant.
Previsió
El pronòstic del dolor a la estèrnum sol ser bo. Si la teràpia (medicació i fisioteràpia) es duu a terme de manera constant, els símptomes milloraran més ràpidament. Per descomptat, depèn de la causa del dolor si es produeix o no una curació completa. Si, per exemple, hi ha un Síndrome de Tietze, no és impossible que els símptomes tornin a aparèixer.
Tots els articles d'aquesta sèrie:
