Mielogènesi és el terme mèdic que s’utilitza per descriure, primer, embrionari medul · la espinal formació i, en segon lloc, la formació de la medul·la de tota medul·lar els nervis, que són dutes a terme per cèl·lules oligodendroglia i Schwann. Els dos significats del terme tracten sobre processos de desenvolupament de la sistema nerviós. Els trastorns d’aquests processos de desenvolupament resulten en un deteriorament funcional del sistema nerviós central i perifèric.
Què és la mielogènesi?
Mielogènesi és el terme mèdic que s’utilitza per descriure, primer, embrionari medul · la espinal formació i, en segon lloc, la formació de la medul·la de tota medul·lar els nervis. El terme mielogènesi s’associa mèdicament a dos significats diferents. Així, per una banda, el terme fa referència al desenvolupament embrionari de la medul · la espinal i, d’altra banda, a la mielinització (de mielina) per formar la medul·la de les fibres nervioses medul·lars. La medul·la espinal sorgeix de la porció caudal del tub neural durant el desenvolupament embrionari. En aquest context, la mielogènesi és un pas posterior de la neurulació. En el context de la mielinització, la mielogènesi correspon a l’embolcall de la medul·la els nervis. A la central sistema nerviós, aquest embolcall el realitzen les anomenades cèl·lules oligodendroglials i al sistema nerviós perifèric les cèl·lules de Schwann. L’embolcall resulta en fundes de mielina, que estan formades per una sola cèl·lula glial en cadascun dels sistemes nerviosos central i perifèric. Cada cèl·lula de Schwann s’enrotlla en espiral al voltant d’un fibra nerviosa segment. Cada cèl·lula oligodendroglial forma brots, i aquests brots s’envolten individualment al voltant d’una única secció de fibra nerviosa.
Funció i finalitat
Durant la neurulació embrionària es forma el tub neuronal embrionari. Amb aquesta estructura, la central sistema nerviós es manifesta per primera vegada. La medul·la espinal surt del tub neural com a part del sistema nerviós central. El seu extrem cranial es fon en l’anomenat rombencèfal, que voreja quatre somites occipitals a cada costat. A partir de la sisena setmana de desenvolupament, la paret del tub neural es diferencia en tres capes diferents. A més d’una zona ventricular, es pot discernir una zona intermèdia i una zona marginal. La medul·la espinal adquireix la seva forma final al voltant de la desena setmana de desenvolupament. Les membranes cerebrals i de la medul·la espinal envolten l’estructura, que es troba al canal vertebral. La medul·la espinal i canal espinal es desenvolupen el quart mes. Els seus passos de desenvolupament es produeixen en paral·lel. El creixement de la columna vertebral progressa cada vegada més a partir d’aquest moment. No obstant això, la mielogènesi en aquest context es refereix exclusivament a la neurulació i a la formació medul·lar que s’hi basa. Pel que fa a la mielinització i, per tant, a la formació de medul·la a les fibres nervioses medul·lars, el terme mielogènesi es refereix a l’embolcall dels nervis, el que resulta en l’aïllament de les estructures del seu entorn. La mielinització aïlla elèctricament els axons dels nervis, garantint que els senyals del sistema nerviós es puguin transmetre a gran velocitat i gairebé sense pèrdues. L’embolcall dels axons té lloc a la fibra a intervals regulars. Entre les beines individuals de mielina hi ha buits d'aproximadament igual mida. Aquests buits es produeixen a causa de constriccions en forma de cintura i s’anomenen anells de cordó de Ranvier, que es reconeixen histològicament com a petits nòduls. Per la seva aparença, també s’anomenen nodus. Entre dos nodi de Ranvier hi ha l’anomenat entrenó. L’estructura dels llocs mielinitzats i no aïllats garanteix que les fibres nervioses siguin receptives als senyals de l’exterior i, per tant, es puguin comunicar potencials d’acció entre els axons individuals. La mielinització ja té lloc durant el desenvolupament embrionari. El procés comença al voltant del tercer mes embrionari i arriba al final del quart any de vida amb la completa mielinització de les vies piramidals.
Malalties i trastorns
Les alteracions de la mielogènesi poden tenir conseqüències mortals per a un organisme. Això és cert per als trastorns durant el desenvolupament embrionari de la medul·la espinal, així com per als de mielinització de fibres nervioses medul·lars. Si, per exemple, les fibres nervioses reben massa poca medul·la a causa de la mielinització pertorbada, estan aïllades prou del seu entorn. El resultat és la pèrdua de senyal durant la transmissió de potencials d’acció. Aquestes pèrdues de senyal frenen la conducció de la transmissió o, en casos extrems, eviten completament la transmissió. A les vies piramidals, la mielogènesi insuficient pot causar paràlisi, per exemple. Els trastorns del desenvolupament de la medul·la espinal poden tenir conseqüències similars. Sempre parlem d’amèlia quan falta tota la medul·la espinal. Tanmateix, sense la medul·la espinal els humans no són capaços de sobreviure. En hipoplàsia o displàsia, la medul·la espinal presenta subdesenvolupament o mal desenvolupament. Tots dos fenòmens es deuen a causes externes i no són genètics. Es produeix displàsia o hipoplàsia de la medul·la espinal, per exemple, després de danys mecànics, infecciosos, nutricionals o tòxics durant primerenca gestació. Una de les malformacions concebibles de la medul·la espinal és la diastematomyelia. Es tracta d’una formació de fissures congènites de la medul·la espinal. L’estructura es divideix en parts desiguals, cadascuna amb les seves pròpies membranes. En la majoria dels casos, la divisió es localitza a la regió toràcica inferior o comença a la columna lumbar superior. Totes les malformacions i subdesenvolupaments de la medul·la espinal resulten trastorns funcionals del sistema nerviós. La ubicació de la malformació determina exactament com aquestes trastorns funcionals es manifesten. Els segments individuals de la medul·la espinal en la seva totalitat subministren totes les zones del cos amb fibres nervioses i, per tant, són elements crucials per a tots els processos corporals. Per tant, un mal desenvolupament de la medul·la espinal pot provocar trastorns orgànics, així com trastorns de la funció o percepció motora. Les mateixes conseqüències s'apliquen en general a una formació medul·lar alterada. No obstant això, atès que la medul·la espinal forma part del sistema nerviós central, els trastorns del desenvolupament de la medul·la espinal solen tenir conseqüències més greus que els trastorns de la formació de l’envà medul·lar. Aquest darrer pot, en algunes circumstàncies, relacionar-se exclusivament amb el sistema nerviós perifèric.
