En canvi mínim glomerulonefritis (MCGN) (sinònims: glomerulonefritis de canvi mínim; glomerulonefritis mínima; glomerulopatia de canvi mínim (malaltia) = MCD; ICD-10-GM N05.0: síndrome nefrítica no especificada: lesió glomerular mínima), es produeixen lesions glomerulars mínimes que només es poden visualitzar al microscopi electrònic.
Els glomèruls (glomeruli corpusculi renalis) són un component morfològic important dels corpuscles renals i són responsables de la ultrafiltració de l'orina primària.
Es distingeixen les següents formes principals de glomerulonefritis:
- Canvi mínim glomerulonefritis (MCGN) (lesió glomerular mínima): la causa més freqüent de síndrome nefròtica in infància.
- Glomerulonefritis esclerosant segmentària focal (FSSGN): associat amb síndrome nefròtica aproximadament en un 15% dels casos.
- Glomerulonefritis membranosa (MGN): la causa més freqüent de síndrome nefròtica en adults; representa el 20-30% de tots els glomerulonefrítids; pot ser primari o secundari (resultant d'altres malalties)
- Glomerulonefritis membranoproliferativa (MPGN): associat amb síndrome nefròtica en un 50%.
- Glomerulonefritis IgA mesangial - forma més comuna amb fins a un 35% dels casos.
- Glomerulonefritis progressiva ràpida (RPGN): es produeix en un 2-7% dels pacients; la malaltia es classifica en diversos grups causants
Es distingeix una forma idiopàtica (sense causa aparent) d’una forma secundària (en el context de neoplàsies hematològiques (inclouen leucèmies i limfomes), l’ús de les drogues/ substàncies actives com AINE, or, penicil·lamina, liti, mercuri, i altres).
Canvi mínim glomerulonefritis és la causa més freqüent de síndrome nefròtica a infància (generalment amb aparició aguda). La síndrome nefròtica es caracteritza per proteinúria (augment de l’excreció de proteïnes per l’orina), resultant hipoproteinèmia (massa poca proteïna a la sang), i hiperlipoproteinèmia (trastorn del metabolisme lipídic) i edema (aigua retenció). En adults, la glomerulonefritis amb canvis mínims és la causa de la síndrome nefròtica en aproximadament un 10% dels casos.
Pic de freqüència: la malaltia es produeix predominantment a una edat inferior a 10 anys, majoritàriament entre 2 i 6 anys.
Curs i pronòstic: la glomerulonefritis amb canvis mínims (MCGN) pot curar-se espontàniament (per si sola). En nens, s’observa una remissió completa (resolució completa dels símptomes) en aproximadament un terç amb una adequada teràpia. En un termini de 25 anys, aproximadament el 5% dels afectats desenvolupen terminal insuficiència renal (ronyó fracàs).
La MCGN sol recaure (recurrent). La taxa de recurrència és del 30%.
Nota: també es creu que la MCGN progressa cap a la "glomerulosclerosi segmentària focal" (FSGS).
