Els següents símptomes i queixes poden indicar otitis externa (inflamació del conducte auditiu):
Normalment d’inici agut en 48 hores. Símptomes principals
- Otàlgia: greu dolor a la pinna i al canal auditiu, especialment quan es parla i es mastega (dolor unilateral, rarament bilateral de l’oïda (10%)).
- Pressió tragosa dolorosa (pressió del tragus dolor; com tragus és el petit cartilaginós massa a l'aurícula, que es troba just abans de la canal auditiu; dolor en tirar de l’aurícula).
- Prurit (pruïja) a l'oïda
Possibles símptomes d’acompanyament
- Otorrea (orella funcionament; secreció de mucoses o pus/ pus).
- Inflamació a la zona de l’entrada del conducte auditiu o de l’aurícula / auricular edematosa (inflada)
- Descamació
- Hipoacúsia, possiblement hipoacúsia
- Limfadenopatia (ampliació dels ganglis limfàtics)
Criteris diagnòstics diferencials per a la inflamació de la canal auditiu.
Otitis externa difusa | Otitis externa circumscripta | Otitis externa micòtica (otomicosi humida) | |
Curs | llarg, recurrent | curt | llarg |
Estat general | Sovint no es pertorba, no hi ha febre | pertorbat, febre | no molestat |
dolor | moderat a greu | fort, palpitant | només picor |
Secreció (otorrea) | Aquós, suau i suau | purulent | friable |
Característiques clíniques | tal com s’ha descrit anteriorment |
|
|
Patogen | Pseudomonas aeruginosa (20-60%), també Estafilococ aureus (10-70%). | Estafilococs hemolítics, sovint també Staphylococcus aureus | Espècie Aspergillus; freqüentment també Candida albicans |
Avís: en casos rars, també es produeixen malalties virals de l’oïda externa (per exemple, herpes zoster oticus i herpes simplex). Els següents símptomes i queixes poden indicar otitis externa maligna:
- Otàlgia: dolor intens a la pinna i al canal auditiu, especialment quan es parla i es mastega (dolor unilateral, rarament bilateral (10%)).
- Otorrea, fetida (pudent).
- Granulacions al conducte auditiu
- Fracassos cranials els nervis (especialment nervi facial).
- Estat general reduït
Algorisme de decisió: otitis externa aguda que requereix derivació a un otorrinolaringòleg: puntuació de derivació d’otitis externa aguda basada en l’evidència (puntuació EAR).
Els factors de risc | Puntuació | |
Una d’aquestes característiques | Edat> 65 | Punt 1 |
Quimioteràpia o radioteràpia (radioteràpia) | ||
Diabetis mellitus ben controlada | ||
Recidiva externa d’otitis | ||
O bé ... | Immunosupressió (supressió del sistema immune). | 2 punts |
... o | Mal controlat diabetis mellitus (HbA1c > 8.0%). | |
Durada del tractament | 3 punts | |
Tampoc. | No està previst tornar a presentar-se durant els primers 10 dies de teràpia | |
... o | Otitis externa persistent malgrat un tractament de 14 dies. | |
Banderes vermelles (senyals d’advertència) | ||
Un d’aquests factors | Paràlisi del nervi cranial | 5 punts |
Mal de cap ipsilateral excessiu (“situat al mateix costat o a la meitat del cos) | ||
Eritema (enrogiment de la pell) o inflor de l'aurícula o la cara | ||
Conducte auditiu completament estenós (estret) (no es pot inserir l'espècul) |
Interpretació
- 0 punts: És improbable que es necessiti un tractament especialitzat. El pacient es pot donar d'alta després de la consulta inicial amb prescripció mèdica i instruccions sobre símptomes d'advertència (aquí: Red Flgs).
- 1-2 punts: actiu monitoratge es requereix. El metge general ha de fer un seguiment del pacient durant i després del tractament.
- 3-4 punts: és recomanable fer una consulta urgent a un otorinolaringòleg en un termini de dotze a 48 hores.
- ≥ 5 punts: derivació immediata d'urgència al metge ORL.
La puntuació de l'EAR va assolir una sensibilitat del 100% i una especificitat del 90%, relacionada amb l'aparició de complicacions que requereixen tractament especialitzat. El valor predictiu negatiu va ser del 100%.