Què és el psicodrama?
La paraula psicodrama està formada per les paraules gregues per a acció ("drama") i ànima ("psique"). En conseqüència, el psicodrama consisteix a fer visibles els processos mentals interiors d'una manera lúdica.
El metge i psicoterapeuta Jacob Levy Moreno va fundar el psicodrama al segle XX. Va sorgir de la constatació que la gent aprèn principalment actuant i no parlant. Els nens en particular entenen el món a través del joc imitant els adults.
A diferència d'altres mètodes psicoterapèutics, el mètode central en el psicodrama, per tant, no és parlar, sinó actuar. Com a regla general, el psicodrama té lloc en un grup de vuit a 15 persones. En cada sessió, un participant pot portar la seva obra o tema desitjat.
A través de la representació escènica, problemes que ja fa temps que han passat també es poden viure i canviar en el present. Els participants també poden treballar sobre les pors sobre el futur provant possibles escenaris en jocs de rol.
Quan fas un psicodrama?
Tanmateix, aquest tipus de resolució de problemes requereix una acció activa i creativa i, per tant, no és apte per a tothom. Qualsevol persona que tingui inhibicions a l'hora d'expressar els seus sentiments davant d'un grup trobarà el psicodrama bastant difícil.
Si vols provar el psicodrama, també has de tenir imaginació i empatia. Les habilitats d'actuació no són necessàries, però els participants han de ser capaços de posar-se en la pell d'altres persones i situacions.
El psicodrama es va concebre originàriament com a teràpia de grup, però alguns terapeutes també l'ofereixen en un entorn individual o en teràpia de parella. Segons el tema, les sessions poden durar des d'unes setmanes fins a diversos mesos.
Què fas en un psicodrama?
El psicodrama implica un líder de psicodrama (terapeuta o assessor) i un grup. En cada sessió, un membre del grup pot convertir-se en protagonista, és a dir, la persona que busca ajuda que vol superar els seus problemes mitjançant el psicodrama. El protagonista tria altres jugadors o "egos d'ajuda" entre els altres membres del grup per representar les figures d'afecció del protagonista. Els altres membres del grup poden actuar com a observadors.
El procés del psicodrama es divideix en una fase d'escalfament, acció, integració i avaluació.
Fase d’escalfament
El psicodrama requereix molta espontaneïtat i empatia. Hi ha diverses tècniques d'escalfament per facilitar que els participants entrin en el joc de rols que segueix. El líder sovint pregunta als participants sobre el seu estat d'ànim al principi. Cada individu pot mostrar el seu estat d'ànim, per exemple, a través de la seva postura. Si els participants no es coneixen, el líder els pot demanar que facin fila a la sala segons uns criteris (per exemple, lloc de residència o edat).
Fase d'acció (fase de joc)
En un primer pas, el protagonista explica al grup el tema problemàtic que els agradaria treballar. Aquesta podria ser la seva situació laboral, per exemple. El segon pas és seleccionar una escena que il·lustre el problema central. El protagonista i el seu assistent representen la situació en un escenari.
En l'anomenada "inversió de rols", el protagonista pot canviar al paper d'ajudant i un co-jugador al paper del protagonista. Aquesta tècnica ajuda a la persona afectada a empatitzar millor amb la posició dels altres participants. A més, els altres jugadors saben com comportar-se en un paper determinat.
El facilitador del psicodrama interromp el joc de rols tan bon punt tenen la impressió que la situació que s'està representant ja no ofereix noves idees. També atura el joc de rols quan sorgeixen qüestions més polèmiques. La situació que es representa pot recordar al protagonista una escena de la seva infantesa. Això es representa immediatament en un joc de rol. Aquest mètode proporciona al protagonista una comprensió més profunda dels problemes existents.
Fase d'integració
Després del joc de rols, el grup intercanvia idees. Per exemple, els participants poden informar de les seves pròpies experiències en situacions de vida semblants i així transmetre al protagonista que no està sol amb els seus problemes. També parlen del que van sentir i van percebre durant el joc de rol. Finalment, el facilitador de psicodrama explica els processos que han observat durant el joc de rol. En el psicodrama, es dóna una gran importància a una atmosfera d'apreciació.
El protagonista s'ha de sentir segur dins del grup i experimentar suport. L'efecte del psicodrama no rau només en el joc de rols, sinó també en el sentit de comunitat que es crea en el grup.
Quins són els riscos del psicodrama?
La tasca del líder del psicodrama és parar atenció a l'estat d'ànim de tots els participants i evitar aclaparar-los. No obstant això, com més gran sigui el grup, més difícil serà per al facilitador vigilar tothom.
Una sessió massa llarga, poca estructura i explicacions insuficients poden aclaparar o estressar els participants. Si els participants pateixen de manera aguda un trastorn mental, el terapeuta ha de tenir especial cura per assegurar-se que el joc de rols no provoqui cap estrès addicional. Això pot empitjorar l'estat de salut de la persona afectada.
Què he de tenir en compte després d'un psicodrama?
En el psicodrama, experimentaràs una varietat de sentiments diferents. L'experiència compartida en el grup pot intensificar encara més aquests sentiments. Per permetre a tots els participants ordenar els seus sentiments, una part important del psicodrama és la discussió al final de cada sessió (fase d'integració).
Si encara us sentiu confós o aclaparat després de la sessió, hauríeu de dir-ho al líder del psicodrama. Si els sentiments negatius encara són presents després d'unes quantes sessions, hauríeu de parlar-ne amb un terapeuta en una sessió individual. Això també s'aplica si teniu problemes que no voleu tractar en grup o psicodrama.
