Habitual oclusió correspon a la posició de tancament de dents adoptada habitualment, que sol produir-se al màxim contacte freqüent. En maloclusions, l’habitual oclusió no es correspon amb l’oclusió pretesa fisiològicament. L’anomenat oclusió line ajuda a objectivar les maloclusions de les mossegades.
Què és l’oclusió habitual?
L’oclusió habitual correspon a la posició de tancament de les dents adoptada habitualment, que sol produir-se al màxim contacte freqüent. En odontologia, l’oclusió correspon al tancament de fileres de dents. Aquesta és la posició que ocupa la fila inferior de dents en relació amb la fila superior de dents quan la mandíbula es tanca sense restriccions a la posició final de mossegada. Els dos principals tipus d’oclusió són oclusió estàtica i dinàmica. En la forma estàtica d’oclusió, hi ha una unió de les files de dents inferiors i superiors al màxim contacte múltiple possible i sense moviment de la mandíbula. L’oclusió habitual és un subformulari d’aquest tipus d’oclusió. Més precisament, és una oclusió habitual de les dents amb la màxima intercuspidació. Les cúspides i els clots de les mandíbules superiors i inferiors s’entrellacen completament. Els punts de contacte d’una oclusió es troben en l’anomenat pla oclusal. En lloc de ser pla, aquest pla és sagital i transversal corbat o contorsionat. Els termes mèdics de les corbes de Spee i Wilson descriuen aquesta curvatura.
Funció i tasca
Quan el boca està tancat, les dents del mandíbula inferior entren automàticament en contacte amb les crestes dentals del mandíbula superior en el procés. Els punts de contacte entre la inferior i la superior dentició depenen del cas individual. L’oclusió habitual inclou els contactes dentals que es produeixen entre els mandíbula superior i la mandíbula inferior durant la mossegada habitual del pacient. L’oclusió habitual s’adopta relativament inconscientment i no es pot canviar en els contactes dentals mitjançant processos conscients. En la majoria dels casos, l’oclusió habitual correspon a la posició d’intercuspidació i, per tant, a la picada al màxim contacte múltiple de la dentició. Una maloclusió és una oclusió habitualment incorrecta. El pla oclusal o pla masticatori correspon al pla espacial on hi ha les files de dents de la part inferior i mandíbula superior trobar-se. Està construït per les línies de connexió entre el punt de contacte incisal de les dents 31 i 41 i la cúspide distal de les dents 36 i 46. En una oclusió habitual sana, el pla oclusal passa a través del llavi línia de tancament i, per tant, és aproximadament paral·lela a la línia de connexió de les dues pupil·les i paral·lela al pla de Camper. Ortodòncia defineix un pla oclusal per a una oclusió habitualment sana com la línia de connexió entre dos punts construïts. El punt vPOcP es defineix mitjançant la divisió de la distància intermèdia a la sobreexpressió incisiva i, per tant, correspon al punt mig de la línia que connecta els punts de contacte dels incisius centrals maxil·lars inferiors. En aquest esquema, l’hPOcP correspon al punt de contacte dital dels molars en oclusió com el segon punt construït. El pla oclusal proporciona orientació metrològica per a les angulacions de les dents inferiors i superiors i permet representar l’angulació del pla oclusal a diversos punts de referència. Si l’oclusió habitual es desvia massa del pla oclusal sa, hi ha una maloclusió. Angulacions i mal funcionament del dentició es pot objectivar gràcies a aquest pla. El pla oclusal és la mitjana aproximada de la corba d’oclusió clínica. Aquesta corba de Spee correspon al curs natural dels plans oclusals de les dents individuals. El pla d’oclusió habitual no es correspon generalment amb el pla ideal.
Malalties i queixes
En disgnàcia, l’oclusió habitual és més o menys diferent del pla oclusal natural. Aquests descobriments impliquen un desenvolupament no fisiològic de la mandíbula o del maxil·lar, que pot provocar el desplaçament de les diferents files de dents. A més de pro- i retrogènia, pro- i retrognatia també són disgnàties. El prognatisme mandibular i el retrognatisme mandibular són exemples característics d’aquestes maloclusions. El prognatisme mandibular està determinat genèticament. La barbeta i la part inferior llavi sobresurten en aquesta mossegada i es forma un pas de llavi positiu. Les dents anteriors de la mandíbula es troben per davant de les dents anteriors del maxil·lar en oclusió habitual. El resultat pot ser el dany a les dents afectades i el dany al periodonci. La pèrdua prematura de dents és concebible com a conseqüència tardana. A la retrognatia mandibular, que també es determina genèticament, una barbeta retrocedida s’acompanya d’una part superior que sobresurt llavi. Així, es forma un pas de llavi negatiu. Les dents anteriors de la mandíbula superior vénen per davant de les dents anteriors del mandíbula inferior durant l’oclusió. Sovint, la mandíbula inferior també mossega al paladar. Aquest tipus de maloclusió també pot causar danys a les dents o danys al periodonci lead a pèrdua prematura de dents a llarg termini. Sovint, les anomalies dentals s’avaluen en funció de l’oclusió habitual dels primers molars inferiors als primers molars superiors. Aquesta avaluació es realitza segons la classificació Angle. Les troballes corresponen a la classe Angle I, II1, II2 o III. A la classe Angle I, la cúspide anterior dels sisens molars superiors intervé entre les cúspides dels sisens molars inferiors. Aquesta posició oclusal correspon a l'anomenada oclusió neutra. Hi ha un descobriment de la classe Angle II1 si la cúspide anterior de la part superior de sis anys Molar oclou per davant de la cúspide anterior del molar inferior de sis anys i les dents anteriors superiors sobresurten. Aquesta oclusió habitual es deu principalment a una succió prolongada del polze durant infància. En els resultats de la classe Angle II2, la cúspide anterior de la part superior de sis anys Molar oclou davant de la cúspide anterior del molar inferior de sis anys i les dents anteriors superiors estan inclinades palatalment. La classe d’angle III és present quan la cúspide anterior del premolar de sis anys oclou posterior a la segona cúspide del premolar de sis anys.
