El metatàlem és un component del diencèfal i participa en el processament de la informació visual i auditiva]. Lesions en aquesta zona del cervell en conseqüència, pot causar trastorns visuals i auditius a causa, per exemple, d’ictus, [[trastorns circulatoris]], augment de la pressió intracraneal, malalties neurodegeneratives, tumors i traumàtiques cervell lesió.
Què és el metatàlem?
El metatàlem és una estructura anatòmica a la cervell això forma part del tàlem al diencèfal (cervell mitjà) i consta de dues parts: el corpus geniculatum laterale i el corpus geniculatum mediale. Aquestes dues estructures formen projeccions a la superfície del diencèfal. Per tant, per la seva forma, la neurologia també els anomena protuberàncies. Com a estructura anatòmica del cervell, el metatàlem pertany a la central sistema nerviós. El cervell envia senyals a la perifèria mitjançant vies descendents (eferents). A més, el cervell processa informació que s’origina a tot el cos i arriba a la central sistema nerviós a través de vies ascendents (aferents). Dins del cervell, aquestes vies continuen fins a cert punt. Les vies visuals i auditives són rellevants per a la funció del metatàlem.
Anatomia i estructura
El metatàlem es troba al diencefal, que es troba per sobre del tronc cerebral, i inclou dos tubercles poplítis. Es coneixen com a corpus geniculatum laterale i corpus geniculatum mediale. El cos geniculatum laterale es troba a la regió lateral del metatàlem i es compon de sis capes. Com que les dues capes més baixes contenen neurones particularment grans, s’anomenen capes magnocel·lulars. En canvi, les capes parvocel·lulars tenen neurones més petites. Dins del cervell, les fibres nervioses connecten el cos geniculatum laterale amb els nuclis del hipotàlem i amb parts del cervell mitjà i cervell. El lòbul occipital de l’escorça cerebral conté l’escorça visual, que és el centre visual del cervell humà. El cos geniculatum medial forma part de la via auditiva i consta de tres subunitats. La pars ventralis, la pars medialis i la pars dorsalis realitzen tasques diferents. El cos geniculatum medial també té connexions amb altres àrees cerebrals, sobretot el còrtex auditiu del cervell i la tronc cerebral i cervell mig.
Funció i tasques
El corpus geniculatum laterale és principalment responsable del processament de la informació visual. Funciona estretament amb certes àrees del cervell referent a això. La informació es mou entre l’escorça visual i el cos geniculatum laterale a través del radiatio òptic. La tuberositat poplítea lateral té un paper important per a la via visual, ja que el 90% de les seves fibres nervioses acaben aquí. La informació de la via visual, també coneguda com a tractus opticus, prové en part de les àrees cerebrals esmentades i en part directament de les cèl·lules nervioses de la retina. De les sis capes del cos geniculatum laterale, tres es dediquen al processament d’estímuls procedents de l’ull oposat (contralateral), mentre que les altres capes són responsables de les percepcions visuals de l’ull del mateix costat (ipsilateral). Una capa magnocel·lular i dues capes parvocel·lulars tracten cadascuna d’un ull. El cos geniculatum laterale té un paper important en la visió del color. Cadascuna de les cèl·lules té un camp receptiu: correspon al camp de visió cobert per la cèl·lula respectiva. Les capes magnocel·lulars, amb els seus camps receptius més grans, produeixen una imatge menys precisa, mentre que les capes parvocel·lulars, amb els seus camps receptius més petits, produeixen una imatge més nítida. El corpus geniculatum mediale participa en la percepció auditiva. Les cèl·lules del pars ventralis responen a diferents freqüències. En aquest procés, les connexions sinàptiques entre elles permeten l’intercanvi interneuronal i donen lloc a grups de neurones. Aquesta disposició permet la divisió dels sons en octaves i, dins d’un cúmul, una diferenciació més fina de freqüències. El pars ventralis també processa altra informació acústica com la modulació. A més d’aquests processos, la tasca del pars medialis és connectar la informació de la via auditiva amb senyals que no formen part de la percepció acústica. Aquests inclouen emocions, per exemple. Per tant, el pars medialis manté una connexió amb el sistema límbic; també s’associa amb els col·lícules inferiors. El pars dorsalis també exerceix una funció de combinació incorporant informació somatosensorial, entre altres coses.
Malalties
Les lesions al metatàlem es manifesten en diferents símptomes; depenen de quina part de l’estructura cerebral estigui danyada. El cos geniculatum laterale i l’escorça visual es connecten a través del radiatio òptic. L’anòpsia quadrant és un defecte del camp visual que pot ser degut a un dany a la radiació òptica. Les fibres nervioses encara intactes continuen transmetent informació, permetent així a la persona afectada la visió parcial. No obstant això, les fibres danyades interrompen la transmissió de senyals visuals i el camp visual corresponent falla. No obstant això, les peculiaritats del metatàlem no només estan relacionades amb els símptomes físics, sinó també amb els psicològics. Basant-se en estudis amb discriminació fonamental en animals, alguns investigadors fan la hipòtesi que el cos geniculatum medial participa en el desenvolupament de certs trastorns del llenguatge i, en alguns casos, pot tenir un paper en dislèxia. Les causes potencials de danys inclouen ictus, sagnat i trastorns circulatoris, augment de la pressió intracraneal, malalties neurodegeneratives, tumors i lesió cerebral traumàtica. A més, altres auditius i trastorns visuals associades al metatàlem són possibles en aquestes malalties. En particular, també es poden produir danys extensos o lesions en llocs crítics lead per completar la pèrdua de la percepció sensorial respectiva.
