Com l'exterior llengua múscul, el múscul del gloglòs està implicat en empassar, parlar, xuclar i mastegar, tirant la llengua cap enrere i cap avall. Les limitacions funcionals sovint es deuen a problemes amb el nervi hipoglòs, que subministra el múscul neuronalment.
Què és el múscul hialoglos?
El múscul hialoglos és un total de quatre externs llengua músculs, que també inclouen el múscul genioglòs, el múscul estiloglòs i el múscul condroglòs. Per la seva ubicació al cos, el múscul hialoglos també es coneix com hioide-llengua múscul. La contracció del múscul fa que la llengua es mogui cap enrere i cap avall. El seu antagonista és el múscul estiloglòs, que és un altre múscul de la llengua extern i que participa principalment en la deglució. Quan es contrau, estira la llengua cap enrere i cap amunt, relaxant parcialment el múscul hialoglos. Els experts no estan d’acord sobre si el múscul condroglòs forma part del múscul hialoglos i se’n separa o si es tracta d’un múscul independent. El múscul condroglòs fa dos centímetres de llarg i, com el múscul hidoglòs, tira la llengua cap enrere i cap avall. S’origina a partir de l’os hioide i s’uneix a la llengua.
Anatomia i estructura
L 'origen del múscul hialogòs es troba a la regió posterior inferior del cavitat oral a l’os hioide (Os hyoideum). L'os hioide és un os que es manté al seu lloc per músculs i lligaments sense estar directament connectat amb un altre ossos-però els seus músculs de suport no inclouen el múscul hialoglos. Al seu torn, es basa en l’os hioide per a un suport ferm. La inserció del múscul de l’hipoglòs s’uneix a l’aponeurosi llengua. La placa tendinosa es troba entre els músculs de la llengua i l’oral mucosa i passa al septum lingual (septum linguae), amb el qual es fon. En la seva forma bàsica, el múscul hidoglòs forma una superfície primària aproximadament quadrada. Pertany a la musculatura esquelètica estriada, l’estructura de la qual està formada per fibres individuals. Tal fibra muscular o cèl·lula muscular resulta de la divisió cel·lular i té molts nuclis cel·lulars, que, però, no es troben en una cèl·lula delimitada respectiva, com sol passar. En el seu lloc, formen un teixit amb una organització superordinada. A fibra muscular combina moltes miofibrilles. El múscul estriada transversal deu el seu nom al seu aspecte microscòpic: apareixen alternativament franges clares i fosques. Es produeixen perquè cabell-com les fibres d’actina i miosina es desplacen més a prop o més entre elles.
Funció i tasques
El múscul del gloglòs participa a l’empassar, parlar, xuclar i mastegar. El nervi cranial XII o nervi hipoglòs, que també innerva els altres músculs de la llengua, és responsable del seu control. El nervi porta ordres per tensar els músculs en forma d’impulsos elèctrics que viatgen al llarg del fibra nerviosa. Al múscul, la fibra acaba en una placa final del motor: dins d’ella seuen les vesícules plenes de neurotransmissors. L'estímul elèctric entrant provoca l'alliberament dels transmissors a la xarxa esquerda sinàptica entre nervi i múscul. Un cop al múscul membrana cel · lular, El molècules canals d’ions oberts, que alteren lleugerament l’estat de càrrega de la cèl·lula. Aquesta càrrega elèctrica transitòria de la cèl·lula muscular també es coneix com el potencial de la placa final. Viatja a través del sarcolema i dels túbuls T fins al reticle sarcoplasmàtic, que després s’allibera calci ions. Calci s’uneix a les fines estructures de les miofibrilles i fa que els seus filaments d’actina i miosina s’enfonsin entre si. Això fa que les fibres musculars irritades s’escurcin longitudinalment i simultàniament estirin la llengua cap enrere i cap avall, cosa que és necessària durant la deglució, la parla, la xuclació i la masticació. Els humans som capaços de controlar conscientment aquests moviments; tanmateix, automàtic reflex també tenen un efecte sobre el control del múscul hialoglos. Per exemple, el reflex de succió en nadons no és el resultat d’una acció voluntària, sinó que forma part d’un programa de conducta innat.
Malalties
Com que el múscul hialoglos es troba molt a l’interior del cap, les lesions directes del teixit són rares. Els dèficits funcionals i les molèsties del múscul hioide sovint es deuen a un dany al nervi hipoglòs, responsable del seu control. La medicina distingeix lesions unilaterals i bilaterals, ambdues lead a diversos trastorns de mastegar, empassar, xuclar i parlar. La lesió causant del nervi hipoglòs, al seu torn, pot ser deguda a lesions, malalties neurodegeneratives o carrera, per exemple. Una lesió bilateral es reflecteix en una paràlisi completa de la llengua: la llengua és completament incapaç de funcionar, ja que el nervi hipoglòs no només innerva el múscul hipoglòs, sinó que també s’encarrega de controlar els altres músculs de la llengua. Si el fitxer dany als nervis persisteix durant molt de temps, el teixit muscular desapareix (atròfia) a mesura que el cos el descompon gradualment. Per tant, si la lesió del nervi hipoglòs és reversible, sovint es requereix entrenament dels músculs afectats després de la paràlisi de la llengua. Els exercicis dirigits estimulen el cos per reconstruir el teixit. La mesura en què sigui possible un retorn complet a la normalitat depèn del cas individual. A diferència de la paràlisi completa de la llengua, l’hemiplegia resulta d’una lesió unilateral al nervi hipoglòs. Com a resultat, la llengua penja del costat afectat. Per contra, però, una lleugera desviació en la posició de la llengua no necessàriament indica dany als nervis, ja que pot ser degut a altres factors i no sempre és patològic.
