Paràmetres de laboratori de primer ordre: proves de laboratori obligatòries.
- Hemograma complet [anèmia (anèmia); leucopènia (disminució del recompte de glòbuls blancs); trombocitopènia (<100,000 / μl / disminució del nombre de plaquetes)]
- Paràmetres inflamatoris: CRP (proteïna C-reactiva) [normalment poc destacable] i ESR (taxa de sedimentació dels eritròcits) [↑]
- Gamma globulines (anticossos) [hipergammaglobulinèmia policlonal]
- Detecció de autoanticossos (IgG) vs.
- Antígens del citoplasma de l’epiteli del conducte salival (material de biòpsia) (SS-A i SS-B (anticossos específics de l’ANA)) i
- Autoanticòdics contra α-fodrin [SS-A (anticòs anti-Ro / SSA. Abreviatura: SS-A (Ro) / SSA (Ro) anticossos) pos: 40-80%; Posició SS-B: 40-80%; Posició ANA: 70% dels casos].
- La biòpsia de la mucosa (mostra de teixit): des de l'interior del llavi o d'una glàndula salival augmentada [infiltració de limfòcits (aplicació de la mucosa o glàndules salivals amb limfòcits / pertanyen als glòbuls blancs) → es considera un criteri diagnòstic crucial]
- Diagnòstic reumatoide - factor reumatoide (RF), CCP-AK (cíclic citrulina pèptid anticossos), ANA (anticossos antinuclears).
- Els factors reumatoides són detectables en aproximadament el 50% dels individus afectats sense patir reumatoide artritis.
Atès que aproximadament el 5% dels pacients amb Síndrome de Sjögren desenvolupar síndrome que no sigui de Hodgkin al curs, es requereixen proves periòdiques de laboratori. En aquest context, s’ha de prestar atenció a l’aparició d’hipergammaglobulinèmia monoclonal.
