Què causa la luxació de l'espatlla?
Ja s’ha fet referència a la distinció entre luxació traumàtica i atraumàtica de l’espatlla. A continuació es descriuen les causes respectives del desenvolupament de les dues formes de luxació de l’espatlla. La luxació recurrent de l’espatlla posttraumàtica pressuposa una luxació inicial traumàtica i, per tant, es pot considerar una forma parcial de luxació de l’espatlla traumàtica.
Les causes d’una luxació traumàtica de l’espatlla es poden trobar, per exemple, a Per exemple, es produeix amb més freqüència com a conseqüència d’una caiguda: en intentar frenar el braç, articulació de l'espatlla es troba sobtadament sotmès a una gran pressió i es pot girar desfavorablement. Per aquest motiu, l’aparell de suport dels lligaments i músculs ja no pot aguantar l’articulació i es descol·loca. El mateix pot passar en alguns esports, com ara tennis, esquí i handbol.
Depenent de la direcció en què s’apliqui la força i, per tant, de la dislocació, es distingeix entre luxació anterior, posterior i inferior de l’espatlla, sent la luxació anterior de l’espatlla la que és amb diferència. La causa clàssica d’una luxació de l’espatlla davantera és la caiguda cap a l’esquena, en què el braç cau infeliç a terra. Tot i que els accidents esportius són la causa més freqüent de luxacions d’espatlla en els joves, el risc de caiguda és un risc important en les persones grans.
A més, l’estabilitat dels lligaments i músculs del cos sovint disminueix amb els anys. Les luxacions prèvies també representen un factor de risc, ja que l’aparell de lligaments es presta en certa mesura amb el pas del temps.
- Accidents o
- Efectes de la força
Es considera que es coneixen en gran mesura les causes i els mecanismes de lesió de la luxació recurrent de l’espatlla posttraumàtica.
Es considera que són "recurrents" pel seu nom, de manera que ja s'ha d'haver produït una dislocació inicial traumàtica (relacionada amb l'accident) que, a més, pot no haver-se curat tal com estava previst. Les causes més freqüents de luxació espatlla recurrent posttraumàtica són
- Dany restant després de la luxació inicial traumàtica, que sol produir-se per primera vegada a l'edat adulta.
- Lesió cartilaginosa / òssia de Bankart (= llàgrima del labrum glenoidale en el context d'una luxació anterior de l'articulació de l'espatlla)
- Lesió de Hill-Sachs (= impressió a la vora dorsolateral (cap a la part posterior, lateral) del cap humeral; en luxació habitual)
- Debilitat de l’aparell càpsula-lligament
- Pèrdua de propiocepció (= pèrdua de percepció i control de la posició del cos a l’espai; trastorn sensorial)
- Debilitat muscular malgrat una rehabilitació adequada
A la zona de la luxació habitual de l’espatlla, tant l’etiologia com la patogènesi de la malaltia encara no estan prou aclarides. Clàssicament, hi ha una primera dislocació en aquest subgrupament, que sol dirigir-se al procés coracoidia (= procés coracoide). Una primera luxació habitual es produeix principalment a infància i adolescència. Normalment es manté una inestabilitat, que sol ser molt indolora. A més, se suposa que alguns factors tenen un efecte favorable en el desenvolupament d’una luxació habitual de l’espatlla:
- Anomalies a la zona de l’aparell càpsula-lligament
- Canvi de reticulació o composició del col·lagen de la càpsula
- Displàsia de la cavitat glenoide (reduït contacte glenoide)
- Inclinació augmentada del sòcol cap a la part davantera, reducció de la rotació del cap humeral cap a la part posterior
- Debilitat congènita del teixit connectiu Síndrome d’Ehlers-Danlos (hiperelasticitat, augment de la vulnerabilitat i trastorn de cicatrització de ferides de la pell, hiperextensió articular amb tendència a la luxació; quadre clínic hereditari) Síndrome de Marfan (quadre clínic hereditari, malaltia especial del teixit connectiu: canvis als ulls, habitus i sistema cardiovascular)
- Síndrome d'Ehlers-Danlos (hiperelasticitat, augment de la vulnerabilitat i trastorn de cicatrització de ferides de la pell, hiperextensió de les articulacions amb tendència a la luxació; quadre clínic hereditari)
- Síndrome de Marfan (quadre clínic hereditari, malaltia especial del teixit connectiu: canvis en els ulls, l’hàbit i el sistema cardiovascular)
- Disfunció muscular
- Síndrome d'Ehlers-Danlos (hiperelasticitat, augment de la vulnerabilitat i trastorn de cicatrització de ferides de la pell, hiperextensió de les articulacions amb tendència a la luxació; quadre clínic hereditari)
- Síndrome de Marfan (quadre clínic hereditari, malaltia especial del teixit connectiu: canvis en els ulls, l’hàbit i el sistema cardiovascular)
