La tartamudesa com a forma de trastorn de la parla | Trastorn de la parla en nens

La tartamudesa com a forma de trastorn de la parla

Tartamudesa és una pertorbació molt coneguda del flux de parla. En tartamudeig, les frases sovint s’interrompen i es repeteixen certs sons (exemple: ww-what?). Sembla com si la persona afectada estigués atrapada en un lloc.

El "premsat" de certes lletres també és típic de tartamudeig. Les causes de la tartamudesa es poden dividir en dos grups. Per una banda, hi ha raons psicològiques que condueixen a la tartamudesa.

D’altra banda, la tartamudesa augmenta el nerviosisme i la por. En els nens, però, la tartamudesa es produeix sovint sense cap motiu reconeixible. De fet, la tartamudesa és un pas comú que es produeix a infància. Entre els dos i els cinc anys, sovint es produeix el fenomen que els nens busquen una paraula i la repeteixen sempre que es repeteixi. Normalment, però, aquesta tartamudesa desapareix a mesura que avança la parla dels nens.

La dislàlia com a forma de trastorn de la parla

El terme dislàlia anteriorment s’utilitzava sovint per descriure un trastorn de l’articulació. És un terme col·lectiu per a diversos trastorns. Els trastorns sempre concerneixen la pronunciació de paraules o sons.

Una forma molt coneguda de trastorns de l’articulació o dislàlia és el lisping. Aquí, els sons S no es formen correctament i es produeix un xiulet. Es diu que un nen hauria de ser capaç de pronunciar correctament tots els sons de la parla quan compleixi sis anys.

Fins a aquesta edat, els errors de pronunciació errònia són normals i formen part d’un desenvolupament del llenguatge. Si, però, després del sisè aniversari, la pronunciació del nen es fa incorrecta, es pot parlar d’un trastorn de l’articulació. Els motius d’això són múltiples i variats.

D 'una banda, músculs febles o insuficientment coordinats de l' boca pot ser el motiu. Un trastorn auditiu o la manca de discriminació per sons similars també poden ser la causa del trastorn de l’articulació. Una prova auditiva al metge hauria de descartar un trastorn auditiu. Un logopeda pot promoure la pronunciació correcta. Aquí, per exemple, s'utilitzen exercicis per enfortir el boca habilitats motores.