Neurita és el terme que s’utilitza per descriure l’extensió cel·lular d’una cèl·lula nerviosa a través de la qual es transmeten els impulsos elèctrics al seu entorn. Si la neurita també està envoltada de “cèl·lules glials” que l’aïllen, s’anomena axó. Funció i estructura Una neurita és l'extensió d'una cèl·lula nerviosa i dirigeix la seva ... Neurita
Introducció L’espasticitat és una tensió involuntària dels músculs més enllà del nivell normal. A més de l’augment de la tensió muscular, també es produeixen contraccions musculars, rampes musculars i rigidesa muscular. L’espasticitat es pot produir repetidament per fases o pot ser contínua. Sovint es produeixen en esclerosi múltiple i sovint es combinen amb debilitat muscular. Els espasmes poden causar dolor ... Espasticitat en l'esclerosi múltiple
Es poden produir els símptomes addicionals següents L'espasticitat limita la mobilitat dels músculs afectats. En alguns pacients, l’espasticitat només es produeix després d’un esforç prolongat. Molts tenen una capacitat de caminar restringida. L’espasticitat sol anar acompanyada de debilitat muscular. A més, es pot produir una sensació dolorosa de tensió o rampes als músculs. Durant un període més llarg ... Es poden produir els següents símptomes addicionals Espasticitat en l'esclerosi múltiple
Aquests medicaments s’utilitzen Si la teràpia d’exercici no és suficient per pal·liar els símptomes, s’utilitza medicació. Per a l’espasticitat s’utilitzen relaxants musculars i medicaments antiepilèptics. Es tracta de relaxar els músculs. El baclofè o tizanidina s’utilitza sovint en forma de comprimits. En casos greus, els relaxants musculars es poden administrar directament a la medul·la espinal ... Aquests medicaments s’utilitzen | Espasticitat en l'esclerosi múltiple
La matèria blanca es pot entendre com la contrapartida de la matèria grisa al cervell. Consisteix en vies de conducció (fibres nervioses) la coloració blanca de les quals prové de la seva estructura medul·lar. La substància blanca forma part del sistema nerviós central i també s'anomena substància alba o medul·la o substància medul·lar. A la medul·la espinal,... Matèria blanca: estructura, funció i malalties
Les fibres nervioses són estructures del sistema nerviós que sorgeixen del cos cel·lular de les neurones com a projeccions primes i allargades. Actuen com una mena de conducte transmetent impulsos elèctrics i permetent la interconnexió entre neurones. D'aquesta manera, la informació es pot processar al sistema nerviós i es poden enviar ordres al receptor... Fibra nerviosa: estructura, funció i malalties
Els corpuscles Ruffini són mecanoreceptors de la classe SA II que es troben a la dermis, la pell de l’arrel de les dents i les càpsules articulars. Els receptors registren la pressió interoceptiva i exteroceptiva o s’estiren i transmeten aquests estímuls al cervell a través de la medul·la espinal. Les mutacions dels receptors solen associar-se a la insensibilitat. Què és el corpuscle Ruffini? ... Ruffini Corpuscles: Estructura, Funció i Malalties
La mielina és una substància grassa que envolta moltes cèl·lules nervioses. Com que s’embolica en espiral al voltant de les cèl·lules nervioses, l’estructura que es crea s’anomena funda de mielina. Les beines de mielina es troben tant al sistema nerviós central, és a dir, al cervell, com al sistema nerviós perifèric, és a dir, a la resta de nervis que ... Beina de mielina
Malalties La malaltia més freqüent i més coneguda de les beines de mielina és l'esclerosi múltiple. Aquí, el cos humà forma anticossos contra aquestes cèl·lules que formen les beines de mielina, els oligodendrocits. Amb això es destrueixen. En l'esclerosi múltiple, es veuen afectades les beines de mielina del sistema nerviós central, és a dir, les del cervell i ... Malalties | Beina de mielina
