Es poden produir els següents símptomes addicionals
L'espasticitat limita la mobilitat dels músculs afectats. En alguns pacients, espasticitat es produeix només després d’un esforç prolongat. Molts tenen una capacitat de caminar restringida.
L'espasticitat sol anar acompanyat de debilitat muscular. A més, una dolorosa sensació de tensió o rampes en els músculs es pot produir. Durant un període de temps més llarg, es pot produir escurçament muscular i del tendó, cosa que limita la mobilitat dels braços i les cames.
A més, es poden desenvolupar signes de desgast a la articulacions al llarg dels anys, ja que l’espasticitat comporta una càrrega incorrecta a les articulacions. Els mateixos espàstics, així com les conseqüències que es desenvolupen al llarg dels anys, com ara danys a les articulacions, poden causar greus dolor. També pot conduir a l'anomenat espàstic bufeta.
Aquí es troben centres d 'inflamació a la zona medul · la espinal de manera que afectin les vies del voluntariat bufeta control. Per tant, pot arribar amb una petita quantitat d'ompliment de la ampolla a forta i urgent ganes d’orinar. La qualitat de vida es pot veure greument afectada.
També són possibles dificultats durant les relacions sexuals. Finalment, l’espasticitat acompanya sovint una fatiga ràpida. Això es coneix com fatiga.
Tractament d’espasticitat
Un pilar principal indispensable del tractament és la fisioteràpia i la fisioteràpia. Hi ha diversos exercicis que s’utilitzen per tractar l’espasticitat i que després es poden fer de manera independent a casa. Entre altres coses, passiu estirament dels braços i les cames és important per mantenir la mobilitat i evitar l’escurçament muscular i del tendó.
Al mateix temps, això relaxa els músculs i promou sang circulació. A més, es poden entrenar postures que redueixen la tensió muscular, i també es poden utilitzar tècniques de mobilització muscular i teràpia del fred. A més de la teràpia, també són útils els exercicis de moviment a l’aigua o els massatges.
A més, els terapeutes ocupacionals poden ajudar els afectats a organitzar la seva vida quotidiana de la manera més independent possible, malgrat les limitacions. En determinades circumstàncies, una ortesi, per exemple un aparell de genoll, pot facilitar la vida quotidiana. També es poden utilitzar mètodes alternatius de curació, per exemple acupuntura or relaxació exercicis. Tot i això, la seva eficàcia encara no s’ha demostrat científicament. En casos rars i molt greus, la cirurgia està indicada per corregir posicions defectuoses i allargar-se tendons o segur articulacions.
Tots els articles d'aquesta sèrie:
