En el trastorn bipolar (anomenat col·loquialment malaltia maníaco-depressiva) (sinònims: trastorn afectiu bipolar; afectiu bipolar psicosi; psicosi afectiva bipolar en episodi mixt; psicosi afectiva bipolar en episodi depressiu major amb símptomes psicòtics; trastorn afectiu bipolar; trastorn afectiu bipolar en episodi mixt; trastorn afectiu bipolar en episodi hipomànic; trastorn afectiu bipolar en episodi depressiu lleu; trastorn afectiu bipolar en episodi maníac amb símptomes psicòtics; trastorn afectiu bipolar en episodi maníac sense símptomes psicòtics; trastorn afectiu bipolar en episodi depressiu moderat; trastorn afectiu bipolar en episodi depressiu major amb símptomes psicòtics; trastorn afectiu bipolar en episodi depressiu major sense símptomes psicòtics; psicosi afectiva bipolar; psicosi bipolar; desordre bipolar; trastorn bipolar II; trastorn bipolar I; crònica mania; episodi depressiu; actualment remet afectiu bipolar psicosi; trastorn afectiu bipolar remès actualment; hipomania; forma hipomaníaca de reacció maníaco-depressiva; bicicleta curta; mania; malaltia maníaco-depressiva; psicosi maníaco-depressiva; reacció maníaco-depressiva; estat mixt maníaco-depressiu; estupor maníaco-depressiu; mania maníaco-depressiva; síndrome maníaco-depressiva; simptomatologia maníaco-depressiva; maníac depressió; episodi maníac; forma maníaca de reacció maníaco-depressiva; ciclista ràpid; ciclisme ràpid; episodis maníacs recurrents; estupor cíclic; ciclotímia amb depressió; ciclotímia amb mania; ICD-10-GM F30. -: Episodi maníac; ICD-10-GM F31.-: Trastorn afectiu bipolar; ICD-10-GM F32.-: Episodi depressiu) és un trastorn afectiu (canviant l’estat d’ànim bàsic) en què es produeixen les fases depressiva i maníaca. L’estat d’ànim dels afectats es caracteritza per fluctuacions: fases altes extremes (mania) s’alternen amb fases d’absolució completa. Entre els episodis de malaltia, la persona afectada torna sempre a un estat normal discret. Es poden distingir les formes següents segons la CIM-10-GM:
| Episodi maníac | Hipomania (forma atenuada de mania) (ICD-10-GM F30.0) |
| Mania sense símptomes psicòtics (ICD-10-GM F30.1) | |
| Mania amb símptomes psicòtics (sintimic / paratímic) (ICD-10-GM F30.2) | |
| Altres episodis maníacs (ICD-10-GM F30.8) | |
| Episodi maníac, sense especificar (ICD-10-GM F30.9) | |
| Episodi depressiu | Episodi depressiu lleu (sense / amb síndrome somàtica) (ICD-10-GM F32.0) |
| Episodi depressiu moderat (sense / amb síndrome somàtica) (ICD-10-GM F32.1) | |
| Episodi depressiu major (sense símptomes psicòtics) (ICD-10-GM F32.2) | |
| Episodi depressiu major (amb símptomes psicòtics) (ICD-10-GM F32.3) | |
| Altres episodis depressius (atípics depressió) (ICD-10-GM F32.8) | |
| Episodi depressiu, sense especificar (ICD-10-GM F32.9) |
Per ser diagnosticat amb trastorn bipolar, s’han d’haver produït almenys dos episodis afectius diferents. D’aquests, almenys un episodi ha de ser un episodi maníac, hipomaníac o mixt. El trastorn bipolar es pot diferenciar segons la durada, la freqüència i la intensitat de cada episodi en:
- Trastorn bipolar I (BD-I): aquesta forma té almenys un episodi maníac a més de depressió; la fase maníaca dura almenys 14 dies i és molt pronunciada.
- Trastorn bipolar-II (BD-II): aquesta forma es caracteritza per episodis depressius i almenys un episodi maníac, que en la majoria dels casos és força feble (hipomania).
A més, hi ha cursos subsindròmics i ciclotímia (CIM-10 F 34.0). Relació de sexes: els homes i les dones es veuen afectats per igual. Pic de freqüència: la malaltia normalment comença a l'adolescència (període de la vida entre finals infància i adulta) o adulta primerenca, és a dir, entre els 15 i els 30 anys. Els primers símptomes apareixen abans dels 18 anys. La prevalença de tota la vida (freqüència de la malaltia al llarg de la vida) és del 3-5%. La prevalença del trastorn bipolar I és del 0.5-2% i del trastorn bipolar II del 0.2-5% (a Alemanya). Curs i pronòstic: el recorregut varia molt d’un individu a l’altre. Sovint les fases maníacas duren una mica més curtes que les fases depressives. Fins i tot pot haver-hi diversos anys de temps lliure de símptomes entre fases. No obstant això, amb cada episodi de malaltia, la durada dels intervals lliures de malaltia disminueix. Normalment passen molts anys abans que es faci el diagnòstic final. Els trastorns bipolars són propensos a recaure (recurrència de la malaltia). Al voltant del 10% dels afectats pateixen més de deu episodis a la vida. L’anomenat ciclisme ràpid, en què hi ha un canvi ràpid entre les fases depressiva i maníaca (≥ 4 episodis afectius en 12 mesos), afecta fins a un 20% dels pacients. Un estudi va demostrar que els pacients amb trastorn bipolar eren eutímics (estat d'ànim equilibrat) només la meitat del temps. Els pacients amb BD-I i BD-II diferien poc en la seva tendència cap a estats depressius. El trastorn s’associa amb un augment de la suïciditat (risc de suïcidi). Els pacients amb trastorn bipolar moren una mitjana de 9 a 20 anys de vida abans. Comorbiditats (trastorns concomitants): les dades de seguiment a 10 anys mostren una associació estadísticament significativa entre cànnabis l’ús i l’aparició del trastorn bipolar. Se sap que el mateix és cert per a nocius alcohol utilitzar.
