Punt groc
La màcula lutea, també anomenada punt groc, és el lloc de la retina amb el qual la gent veu principalment. Va rebre el nom de la coloració groguenca d’aquesta taca quan el part posterior de l’ull s’emmiralla. El taca groga és el lloc de la retina amb més fotoreceptors.
Fora de la màcula, gairebé només hi ha varetes que se suposa que han de distingir entre clar i fosc. La màcula també conté la fòvea central, l’anomenada fossa visual central. Aquest és el punt de la visió més nítida. La fossa visual només conté cons en la seva densitat màxima d’embalatge, els senyals dels quals es transmeten 1: 1, de manera que la resolució és millor aquí.
Distròfia
Les distròfies, és a dir, canvis patològics en el teixit corporal que afecten la retina, solen estar ancorats genèticament, és a dir, poden heretar-se dels pares o adquirir-los mitjançant una nova mutació. Alguns medicaments poden causar símptomes similars als de la distròfia retiniana.
Comú d’aquestes malalties és que els símptomes només apareixen al llarg de la vida i tenen un curs crònic però progressiu. El curs de les distròfies pot variar molt d’una malaltia a l’altra, però també pot variar molt dins d’una malaltia. Fins i tot dins d’una família afectada, el curs pot variar, de manera que no es poden fer declaracions generals.
En algunes malalties, però, pot progressar cap a ceguesa. Depenent de la malaltia, l’agudesa visual pot disminuir molt ràpidament, o fins i tot deteriorar-se gradualment durant diversos anys. També la simptomatologia, tant si el camp de visió central canvia primer com si la pèrdua del camp visual progressa de l’exterior a l’interior, és variable segons la malaltia.
El diagnòstic de distròfia retiniana pot ser difícil al principi. Tot i això, hi ha nombrosos procediments diagnòstics que fan possible un diagnòstic; aquí hi ha una petita selecció: Malauradament, actualment, no es coneix cap teràpia causal ni preventiva per a la majoria de les malalties distròfiques genètiques. Tot i això, actualment s’està fent molta investigació en el camp de l’enginyeria genètica, i actualment aquestes teràpies només es troben en fase d’estudi.
- Oftalmoscòpia: sovint són visibles canvis visibles com els dipòsits al fons ocular
- Electroretinografia, que mesura la resposta elèctrica de la retina als estímuls de la llum
- Electrooculografia, que mesura els canvis en el potencial elèctric de la retina durant els moviments oculars.
Tots els articles d'aquesta sèrie:
