Diagnòstic per tècniques d 'imatge Osteocondrosi dissecada

Diagnòstic per tècniques d’imatge

Sonografia (ultrasò) és un mètode de detecció fàcilment disponible i adequat articulació del genoll efusió. En funció de la posició d’un cos articular lliure, també es pot detectar. Els raigs X poden detectar avançats osteocondrosi dissecans.

Normalment són suficients els raigs X estàndard (des de la part frontal) i els laterals. La imatge del túnel segons Frik també és útil. Els canvis típics es troben amb més freqüència a la part lateral de l’interior cuixa rotllo (còndil femoral).

El de raigs X no proporciona evidència de les primeres etapes amb l'inici de la mort òssia. Els primers signes són una il·luminació òssia oval (taca fosca) al lloc descrit, que posteriorment està limitada per una vora blanquinosa (zona escleròtica). El dissociat resultant es pot separar eventualment del seu compost en conjunt o en diverses parts petites.

Això es pot reconèixer mitjançant l'evidència de cossos articulats lliures i un buit a la articulació del genoll os. Amb la ressonància magnètica (ressonància magnètica) de la regió respectiva (per exemple, ressonància magnètica del genoll, ressonància magnètica del turmell o ressonància magnètica del colze, etc.) un diagnòstic precoç de osteocondrosi dissecans és possible.

L’exclusió de gairebé totes les altres possibles malalties també és important per al diagnòstic. L'estadi de la mort òssia es pot determinar mitjançant ressonància magnètica, així com la situació nutricional del dissecat. La situació nutricional de l'os dissecat també es pot utilitzar per predir fins a quin punt s'ha de témer el rebuig de l'os dissecat.

No obstant això, no és possible determinar el moment exacte de rebuig per ressonància magnètica. Els discos que ja han estat rebutjats es poden detectar de manera fiable mitjançant ressonància magnètica. L'examen més precís, però, és possible amb un articulació del genoll endoscòpia (artroscòpia) si l'articulació del genoll està afectada.

Si hi ha una altra articulació, es pot artroscopiar de la manera adequada (p. Ex turmell articulació). L’avantatge de artroscòpia és que l’estabilitat de la regió OD es pot comprovar de forma fiable amb un ganxo tàctil (regió OD fluixa, molt ampliada) i es pot veure si l’estructura superficial cartilaginosa encara està intacta o si ja està danyada. En la mateixa sessió es poden dur a terme mesures de teràpia quirúrgica adequades.