Teràpia
Si el pròtesi de maluc afluixa, una nova operació sol ser inevitable i s’ha de realitzar poc després de diagnosticar l’afluixament per evitar danys addicionals a la ossos i estructures de teixits tous que l'envolten. La teràpia quirúrgica addicional depèn del lloc on es produeix l'afluixament de la pròtesi. Hi ha dues zones possibles: l’eix ancorat al fèmur i el sòcol que forma l’articulació. Es tracta d’un afluixament a la tija de la pròtesi implantant una nova pròtesi amb una tija més llarga.
Hi ha diversos sistemes disponibles. Quin és el més adequat es decideix a la consulta metge-pacient per a cada cas individual. Si el sòcol està afectat, s’insereixen anells de suport o s’utilitza un implant més gran.
L’operació de substitució sol trigar més que una primera operació i també és més exigent. S'eliminen els components afluixats i el teixit cicatricial. Després es refresca l'os abans d'inserir la pròtesi nova.
Depenent de l'edat del pacient i de la càrrega de la pròtesi, la pròtesi es cimenta o s'insereix sense ciment. Les operacions estan associades a una pèrdua major de sang. Després de l'operació, la restauració ràpida de la funció articular és la màxima prioritat.
Ja es realitzen exercicis amb aquesta finalitat a l’hospital. Després de l'estada hospitalitzada a l'hospital, el pacient es tracta en un tractament de seguiment ("cura"), on s'entrenen i es desenvolupen la funció articular, la força muscular i la capacitat de caminar. El tractament posterior després de l’hospitalització pot variar individualment en funció de l’abast de la intervenció respectiva.
Profilaxi
És difícil d’evitar afluixament de la pròtesi de maluc si realment s’hauria de produir. No obstant això, els pacients amb un artificial Articulació del maluc Es recomana fer revisions periòdiques amb un cirurgià ortopèdic, durant el qual també es poden realitzar radiografies. L'examen i la imatge poden ajudar a detectar canvis, com ara afluixar, en una etapa inicial.
