Nom llatí: Allium Ursinum Gènere: família dels porros Població: bulb de bruixa, all salvatge Descripció de la planta: Del bulb surt una tija de fins a 25 cm d’alçada. Dues fulles basals tenen forma de lanceta, les flors blanques en forma d’estrella estan disposades en una umbel·la. Època de floració: de maig a juny Origen: es troba a tot Europa en llocs humits i humits Cultiu: en boscos amb sòls rics en humus.
Parts vegetals d’ús medicinal
El fresc col i cebes. Salvatge all perd la seva efectivitat en assecar-se. El fresc col es recull a la primavera, les cebes es desentrenen a la tardor.
Ingredients
Oli de porro, flavonoides, fructosans i vitamina C.
Efectes curatius i ús d'all silvestre
Molt semblant a all, l'all d'ós no s'utilitza en medicina tradicional, sinó en medicina popular. D’Ós all s’utilitza a la cuina a la primavera com a herba fresca per condimentar sopes, amanides, mató, mantega i molt més. Els ingredients estimulen la digestió i s’utilitzen per a això estómac i trastorns intestinals, pèrdua de gana. De manera similar a l’all, l’all salvatge també s’utilitza en la medicina popular per tractar arteriosclerosi i hipertensió.
Preparació d’all salvatge
Fresc col, ben picada, pot menjar-se la cullerada (abans dels àpats) o afegir-la als àpats. També es poden afegir cebes ben picades o es pot preparar una decocció amb una mica d’aigua i prendre de 10 a 20 gotes de 10 a 20 vegades al dia.
Efecte secundari
Cap coneguda en un ús normal. Les fulles d’all d’ós són punxents i semblants sabor a l'all i per aquesta raó també, és poc probable que se'n faci una sobredosi. Tanmateix, les fulles d'all silvestre són molt similars a les fulles verinoses de la lliri de la vall i el safrà de tardor !!!! La millor característica distintiva és el fet que les fulles d'all de l'ós olor fort d'all quan es frega entre els dits.
