Internament, anís s’utilitza especialment per a trastorns digestius. Gràcies a les seves propietats antiespasmòdiques, ajuda, per exemple, amb flatulències or restrenyiment. En combinació amb altres les drogues per augmentar bilis secreció (colerètics) i substàncies amarges, la fruita s’utilitza tradicionalment “per donar suport a la funció gàstrica”.
Des anís també té efectes de dissolució de la secreció, s’utilitza sovint, especialment en pediatria, per afluixar el moc a la part superior vies respiratòries. Anís ajuda a més contra les mucoses inflamades i les infeccions de la part superior vies respiratòries i té una desinfectant (antisèptic) a dosis més altes.
L’anís com a aliment
L’anís també ha trobat el seu lloc a la indústria alimentària: aquí és un component de moltes begudes alcohòliques com Ouzo, Pernod, Pastis, Goldwasser o Sambuca, o com a sabor típic dels productes alimentaris.
Ús d’anís en medicina popular i homeopatia.
En medicina popular, l'anís s'utilitzava primerencament com a purgant, expectorant, lactífer i expectorant. Avui en dia es coneix com un remei que afavoreix l'aparició de menstruació (emmenagoga), i fins i tot com a potenciador de la libido (afrodisíac).
Aplicat externament, es diu que l’anís calma pell irritacions i allunyar els insectes.
In homeopatia, l'anís s'utilitza per tractar coll dolor i lumbàlgia.
Ingredients d'anís
El 2-6% dels ingredients de l'anís són oli essencial, principalment transanetol, que és el sabor i olor portador de la fruita. Altres components inclouen àcids anisats, glavòsids de flavona i flavonol, oli gras, diversos sucres i petites quantitats de terpens.
Anís: per a quina indicació?
L’anís s’utilitza com a medicament per a les següents indicacions:
- Problemes digestius
- Indigestió
- Inflamació de la mucosa
- Solució de moc
- Solució de rampes
