Complicacions amb febre glandular xiulant | Febre glandular

Complicacions amb febre glandular xiulant

La freqüència de complicacions és inferior a l’1%. Es poden produir les següents complicacions:

• Ruptura del melsa (ruptura de la melsa): en el 0.2% dels casos, espontàniament o mitjançant l'ús de força externa contra el cos
• Sang: anèmia (anèmia hemolítica) i reducció del nombre de plaquetes (trombocitopènia)
• Cor: canvis ECG, inflamació del múscul cardíac (miocarditis) o del pericardi (pericarditis)
• Vies respiratòries: obstrucció de les vies respiratòries superiors, pneumònia, inflamació de la pleura (pleuritis)
• Sistema nerviós: meningitis, encefalitis, trastorn funcional del nervi facial (parèsia facial) amb paràlisi dels músculs facials que imiten la cara
• Organsrgans abdominals: molt poques vegades un funcionament limitat del fetge o del ronyó (insuficiència hepàtica o renal)

El sang els valors estan fortament pertorbats pel glandular Pfeiffer febre. Especialment quan fetge està implicat, les transaminases (també anomenat valors hepàtics) es pot elevar.

Anticossos contra el virus es formen, que també es poden trobar a sang. Es pot diferenciar entre un desenvolupament agut anticossos, les immunoglobulines M i aquells anticossos que indiquen que s'ha produït una infecció i que el cos ara és immune a ella (immunoglobulina G). El sang les cèl·lules també canvien durant el glandular de Pfeiffer febre.

Anèmia es poden produir, n’hi ha menys plaquetes i la glòbuls blancs també canviar. Els riscos i les complicacions són rars, però si es produeixen complicacions, sovint són greus. Els riscos per al cor són especialment destacables: són particularment freqüents en persones que sistema immune està greument debilitat, però també es pot produir en individus sans.

Tant la inflamació de la cor múscul (miocarditis) i inflamació del pericardi (pericarditis) o una combinació d’ambdues (perimiocarditis) és possible. Inflamació de la cor sovint es nota per una pèrdua de rendiment, però també pot aparèixer sense símptomes. Els signes de la inflamació es poden detectar registrant l’activitat cardíaca (ECG), a anàlisi de sang i exàmens per imatge. El pronòstic de la inflamació existent sol ser bo, però en alguns casos pot anar acompanyat de danys musculars cardíacs permanents (dilatats) cardiomiopatia i la insuficiència cardíaca). Per tal de minimitzar els riscos per al cor en el context del glandular de Pfeiffer febre, s’ha de seguir el suggeriment de tractament del metge i s’ha de procurar descansar físicament fins que la malaltia s’hagi curat.