Diagnòstic
El diagnòstic en el nadó es pot fer mitjançant un ultrasò examen (sonografia) del maluc. D'una banda, aquest mètode és molt fiable i, d'altra banda, a diferència de Radiografia o CT (tomografia computada), està completament lliure d’exposició a la radiació, cosa que s’ha d’evitar sobretot en nens. La sonografia es prescriu com a cribratge (examen de detecció precoç) per a l’examen preventiu U2 o U3.
D’aquesta manera, els nens afectats es detecten molt aviat, fet que és fonamental per a una teràpia eficaç i minimitzar els danys posteriors conseqüents. El ultrasò la imatge s’utilitza per diferenciar les diferents etapes de la malaltia (segons Graf).
- El grau I descriu un acetàbul de forma normal
- El grau II descriu una displàsia patològica
- A partir del grau III, hi ha una luxació addicional del cap femoral (el cap femoral ja no es troba correctament al sòcol)
- El grau IV descriu un maluc displàsic amb luxació completa.
Teràpia
Displàsia de maluc s’ha de tractar en qualsevol cas. El procediment indicat depèn de la fase de la malaltia. Un maluc Graf II es tracta mitjançant una anomenada ortesi de flexió de Tübingen o una propagació guix repartiment.
El principi aquí és que el femoral cap està centrat a l’acetàbul (és a dir, pressionat al sòcol) per una determinada posició fixa de l’afectat cama (flexió i propagació), que condueix a l’estimulació del creixement acetabular en nens petits. Per tant, l’objectiu és garantir que l’acetàbul creixi de manera que s’adapti millor al femoral cap. A partir de l'etapa Graf III, aquest tractament ja no és suficient; aquí el femoral cap s’ha de reduir (és a dir, tornar a centrar-se a l’acetàbul).
Aquesta reducció normalment es pot realitzar "tancada" (és a dir, sense cirurgia oberta), però pot trigar diverses setmanes. El nen ha de portar una guix fosa (normalment l’anomenat guix blanc greix) durant unes setmanes i se sotmeten a controls sonogràfics periòdics. Aquí també s’utilitza una fèrula com la fèrula de flexió de maluc de Tübingen, que s’ha de portar fins que es completa la curació. Si no hi ha millora al cap de 2-5 anys, s’ha de realitzar una cirurgia. Hi ha diversos procediments per triar, tots ells anomenats osteotomies (és a dir, tallar les parts òssies del maluc o del cap femoral amb la posterior rotació i recol·locació), com l'osteotomia de Salter o l'acetabuloplàstia.
