Com funciona la digestió?
La digestió comença tan bon punt s'introdueixen aliments sòlids o líquids a la boca i acaba amb l'excreció de restes indigeribles de la polpa de l'aliment (excrements, femta). El temps mitjà de digestió és de 33 a 43 hores, depenent del tipus d'aliment.
Digestió a la boca
La primera etapa de la digestió comença a la boca. Aquí, els aliments són triturats mecànicament per les dents i es barregen amb la saliva de les tres glàndules salivals (oïda, sublingual i mandibular). La saliva, de la qual es produeixen entre 0.5 i 1.5 litres al dia, ja conté els primers enzims digestius (per exemple, ptialina), que digereixen la polpa dels aliments.
La llengua i les galtes formen petites porcions de la polpa dels aliments triturada i digerida que es poden empassar fàcilment. A l'esòfag, aquesta papilla es transporta a l'estómac per contraccions rítmiques dels músculs de la paret.
Digestió a l'estómac
Algunes cèl·lules de la mucosa gàstrica (cèl·lules principals) segreguen pepsinogen, el precursor inactiu de l'enzim digestiu pepsina. S'activa per l'ambient àcid de l'estómac, que és causat per l'àcid clorhídric. Aquest és alliberat a l'interior de l'estómac per les cèl·lules vestibulars (cèl·lules parietals) de la mucosa gàstrica. A més, aquestes cèl·lules produeixen el "factor intrínsec", una glicoproteïna que es necessita a l'intestí prim per a l'absorció de la vitamina B12 (cobalamina) a la sang.
Per evitar que l'agressiu àcid estomacal digeriri la paret de l'estómac, està cobert per una capa protectora de moc. El moc és produït per les anomenades cèl·lules accessories, un altre tipus de cèl·lules de la mucosa gàstrica.
Digestió a l'intestí
La digestió del greix
La digestió del greix comença a la boca amb l'enzim lipasa que es divideix el greix, que es troba a la saliva. Continua a l'estómac, on els greixos s'emulsionen per l'activitat motora de la paret estomacal i es descomponen encara més per la lipasa del suc gàstric.
No obstant això, la part principal de la digestió del greix té lloc a l'intestí prim: la paret intestinal prim allibera l'hormona colecistoquinina. Estimula el pàncrees i la vesícula biliar perquè secretin les seves secrecions al duodè. El suc pancreàtic conté lipases que descomponen els greixos. Entre altres coses, la bilis està formada per àcids biliars, necessaris per a la digestió dels greixos.
Digestió dels carbohidrats
La digestió dels hidrats de carboni també comença a la boca, amb l'enzim amilasa. No obstant això, a gran escala, té lloc a l'intestí prim (no es digereixen hidrats de carboni en absolut a l'estómac): Al duodè, els hidrats de carboni són descomposts pels enzims pancreàtics amilasa, glucosidasa i galactosidasa.
La digestió de proteïnes
La digestió de proteïnes continua a l'intestí prim. Els enzims responsables provenen del pàncrees: la tripsina, la quimotripsina, l'elastasa i les carboxipeptidases A i B. També es secreten primer com a precursors i només s'activen a l'intestí.
Quant de temps triga la digestió?
Els aliments absorbits romanen a l'estómac durant aproximadament una o tres hores. A l'intestí prim, el temps mitjà de retenció és de set a nou hores, i a l'intestí gros de 25 a 30 hores. No obstant això, de vegades pot trigar molt més a excretar les restes indigeribles com a femta: el temps de retenció al recte és de 30 a 120 hores.
Quins problemes pot causar la digestió?
La digestió es pot alterar per diverses causes. Per exemple, una grip estomacal (gastroenteritis) desencadena diarrea i vòmits.
La síndrome de l'intestí irritable (còlon irritable) s'associa amb rampes abdominals, flatulència, diarrea o restrenyiment.
En la celiaquia (intolerància al gluten), la digestió dels cereals es veu alterada: l'organisme no pot tolerar la proteïna gluten que conté. La membrana mucosa de l'intestí prim està danyada, cosa que també perjudica l'absorció d'altres nutrients.
