La griseofulvina és un agent antifúngic que s’utilitza per tractar infeccions de pell amb dermatòfits (fongs filamentosos). És una toxina fúngica produïda pel motlle Penicillium griseofulvum.
Què és el griseofulví?
Com a toxina fúngica, la griseofulvina té antibiòtic activitat contra els fongs filamentosos, que afecten principalment al pell i els seus apèndixs, com ara les ungles i les ungles ungles dels peus. La griseofulvina és un ingredient actiu químic del motlle Penicillium griseofulvum. Com a toxina fúngica, té un antibiòtic efecte contra els fongs filamentosos, que ataquen principalment els pell i els seus apèndixs, com ara les ungles i les ungles ungles dels peus. No obstant això, la griseofulvina és ineficaç contra altres fongs, inclosos els motlles. Químicament és un derivat del benzofurà que es pot aplicar tant per via oral com local. Es tracta, per dir-ho així, d’una toxina produïda pels motlles, que al seu torn actua contra altres tipus de fongs. Els estudis també han demostrat que el griseofulví també pot combatre càncer inhibint la seva divisió cel·lular. Mèdicament, aquesta propietat encara no és significativa. Actualment, la griseofulvina s’utilitza exclusivament com a agent antifúngic contra els dermatòfits.
Acció farmacològica
El mode d’acció de la griseofulvina es justifica per la seva influència en la divisió cel·lular. Provoca la inhibició de la mitosi (divisió cel·lular), provocant així la mort de les cèl·lules corresponents sense la formació de línies cel·lulars posteriors. La griseofulvina s’uneix a la proteïna tubulina intracel·lular, que és un bloc bàsic de microtúbuls. Aquests microtúbuls, al seu torn, són blocs constructius de les fibres del fus responsables de la mitosi cel·lular. Tot i això, si la griseofulvina s’uneix a les tubulines, ja no es poden utilitzar per construir els microtúbuls. Així, en última instància, es dificulta la formació de fibres de fus necessàries per a la divisió cel·lular, la qual cosa resulta en la inhibició de la mitosi i el transport intracel·lular de substàncies. La raó per la qual els fongs filamentosos que ataquen la pell són combatuts per la griseofulvina perquè el principi actiu està fermament unit a la queratina de la pell després de la ingestió oral. La seva eliminació només és possible de nou mitjançant l’exfoliació de les cèl·lules mortes de la pell. Els complexos de queratina griseofulvina, per raons energètiques, migren selectivament a aquestes cèl·lules en presència de dermatòfits i alteren la seva divisió cel·lular. El mateix mecanisme d'acció també provoca l'efecte inhibitori observat de la griseofulvina sobre la divisió cel·lular de càncer les cèl · lules.
Aplicació i ús mèdic
La griseofulvina s’utilitza ara principalment per al tractament de nens amb tinea corporis i tinea capitis. Per la seva teràpia, la griseofulvina és l'únic medicament aprovat a Alemanya. S'utilitza amb menys freqüència en el tractament de l'onicomicosi (nail fungus), perquè hi ha millors actuacions les drogues per a aquest propòsit. Tinea corporis, també anomenada tinya, és una malaltia fúngica del tronc i de les extremitats sense afectació de mans, peus i ingles. Aquesta malaltia causa enrogiment circular en forma d’anell amb descamació i picor de la pell. Diverses espècies de dermatòfits estan implicades en el desenvolupament d’aquests símptomes. El tractament és amb ungüents que conté griseofulvina aplicada localment. Tinea capitis, en canvi, és una dermatofitosi caracteritzada per una infestació del cuir cabellut pelut amb dermatòfits, especialment en adolescents durant la pubertat. Resulta circular la pèrdua de cabell amb canvis escamosos. El tractament es fa mitjançant l’aplicació local i sistèmica de medicaments que contenen griseofulvina. El durada de la teràpia pot durar fins a tres mesos. Altres micoses cutànies, com ara peu d'atleta, també es tracten amb griseofulvina, entre d'altres. Tractament de l'onicomicosi (nail fungus) també es feia amb freqüència amb griseofulvina en el passat. Avui, la griseofulvina s'utilitza amb menys freqüència aquí, juntament amb altres principis actius.
Riscos i efectes secundaris
També es poden produir efectes secundaris amb l’ús de griseofulvina. En primer lloc, sempre s’ha de tenir en compte que hi ha persones sensibles a determinats principis actius. En aquest cas, per descomptat, l’ús de griseofulvina està contraindicat. En cas contrari, trastorns gastrointestinals i canvis de pell de vegades s’han observat. En casos rars, problemes neurològics i sang es poden produir canvis en el recompte. El griseofulví està contraindicat en fetge disfunció, colagenosi o sang trastorns com porfíria.A més, l’efecte de certs les drogues es redueix, com ara la píndola o els anticoagulants. Atès que la griseofulvina afecta el citocrom P 450, l’ús d’altres medicaments s’ha de coordinar amb el metge. Efectes adversos de griseofulvina amb altres les drogues pot incloure mal de cap, fatiga, nàusea, vòmits, diarrea, al·lèrgies o problemes de sensibilitat.
