Etapes de necrosi del cap femoral

In necrosi del cap femoral, el teixit ossi del cap femoral mor per falta de sang circulació (isquèmia). Les causes del trastorn circulatori poden ser una lesió del Articulació del maluc, diverses malalties, cortisona i quimioteràpia, radiació, així com obesitat i l'abús d'alcohol. Trastorns metabòlics, l’alcoholisme o el trauma pot afavorir el desenvolupament de necrosi del cap femoral.

La "destrucció" de parts de l'os resulta en una deformació del femoral cap. Com a resultat, ja no "s'adapta" de manera òptima a l'acetàbul, cosa que resulta dolor i augment del desgast de la Articulació del maluc (coxartrosi). Hi ha dues etapes diferents al llarg d’un necrosi del cap femoral: La classificació segons ARCO classifica la necrosi del cap femoral segons els canvis articulars visibles en els procediments d'imatge, mentre que la classificació segons Ficat / Arlt també té en compte els símptomes que es produeixen.

Estadis després de Ficat i Arlet

La classificació estadística del femoral cap necrosi segons Ficat / Arlet es basa no només en les conclusions del de raigs X però també sobre els símptomes del pacient: Etapa 0: El pacient no té queixes. Etapa 1: dolor es produeix a la zona de l'engonal durant l'exercici, el Articulació del maluc té una mica de moviment restringit. Etapa 2: El Radiografia mostra els primers canvis com la formació de quists al femoral cap o escleroteràpia (augment del teixit ossi per sota de l’articulació cartílag).

Etapa 3: El pacient també té dolor en repòs, el moviment de l'articulació del maluc està moderat a severament restringit. El Radiografia mostra que algunes parts del fitxer cartílag han mort, cosa que provoca una deformació del cap femoral. Etapa 4: El cap femoral s'ha ensorrat i es produeixen signes de desgast artrosi són visibles al fitxer cartílag.

Estadis segons ARCO

La classificació ARCO del cap femoral necrosi va ser desenvolupat el 1992 per l '"Association Research Circulation Osseous". Avalua les etapes del cap femoral necrosi segons els canvis que es poden detectar durant el diagnòstic per imatge. S'utilitzen els mètodes radiològics següents:

  • Radiografia
  • Ressonància magnètica (