Sistema de formació i conducció d’excitació
El treball de la cor/funció del cor s’activa i es controla mitjançant impulsos elèctrics, cosa que significa que els impulsos es creen en algun lloc i es transmeten. Aquestes dues funcions les realitza el sistema d’excitació i conducció. El node sinusal (Nodus sinuatrialis) és l’origen dels impulsos elèctrics.
És capaç de generar excitació elèctrica de forma espontània i regular i, per tant, funciona com a cor generador de rellotge muscular. Si la funció del node sinusal està pertorbat, cor es produeixen alteracions del ritme. Els senyals de node sinusal es duen a terme en forma d’excitació elèctrica a través de les connexions cèl·lula-cèl·lula de les cèl·lules musculars (no els nervis!).
Algunes cèl·lules musculars disposen d’equips especials, motiu pel qual poden comportar-se de manera particularment ràpida o lenta. L’excitació dels signes cardíacs s’estén principalment per aquestes vies; per tant, s’anomenen sistema de conducció. L’excitació va des del sinus a través de l’atri fins al Node AV, després a través de seccions més definides cap als ventricles, on els feixos es ramifiquen finalment cap a les fibres de Purkinje.
A partir d’aquests, l’excitació s’estén pels músculs del ventricle. El node sinusal, com a origen de l’excitació del cor, es troba a la paret muscular del aurícula dreta i consisteix en cèl·lules musculars especialitzades que poden produir excitació elèctrica sense cap influència externa. Aquestes excitacions es propaguen a través de les aurícules i després arriben a la Node AV, un grup de cèl·lules properes a la unió auricular-ventricular.
Està format per les cèl·lules de l’aurícula amb la velocitat de conducció més lenta. Les cèl·lules del Node AV també són cèl·lules musculars del cor especials, ja que, com el node sinusal, poden produir excitació de forma autònoma (impulsos elèctrics mesurats com a senyals cardíacs), però només a la meitat de la freqüència. La funció del node AV s’explica pel fet que l’extremitat AV és l’única connexió conductora elèctricament entre l’aurícula i el ventricle; per tant, el node AV és una mena d’estació de filtre per protegir els músculs vitals i més sensibles de la cambra.
La seva transmissió d’excitació lenta serveix per garantir que l’excitació només es transmet a la cambra després de la contracció auricular, de manera que la contracció auricular encara cau dins diàstole dels músculs de la cambra. La capacitat de generar excitació per si mateixa és necessària quan, per alguna raó, falten els impulsos elèctrics del node sinusal. A continuació, el node AV assumeix la tasca del node sinusal almenys parcialment.
Tots els articles d'aquesta sèrie:
