mal alè, boca podridura, halitosi, fetus ex mineral, malalties dentals olor dels humans és molt limitat en comparació amb els animals. Mentre que els mamífers s’orienten pel seu sentit de olor, els humans perceben el seu entorn més per la vista. Malgrat això, olor també té un paper en les relacions humanes.
Una prova és la dita: "No es poden olorar" per a dues persones que es troben poc simpàtiques. A més de l’olor de suor, el mal alè també es percep com a desagradable i de mala olor. Tot i això, la persona que la causa sovint no se n’adona i la resta de persones solen tenir por de dir-ho.
El terme mal alè s’entén generalment per descarregar la respiració que fa mal olor de la cavitat oral. Els afectats descriuen l’aparició de mal alè com a extremadament molest, fins i tot la majoria els resulta vergonyós. La mala olor és un problema que afecta igualment homes i dones.
En molts casos, el desenvolupament del mal alè es pot observar amb certa freqüència en persones grans que en joves. Tot i que l'olfacte té un paper força subordinat en els humans i la visió sembla ser el sentit principal, les olors corporals desagradables, com ara el mal alè, poden ser repulsives per a altres persones. Més aviat inconscientment funcionament els processos controlen, per exemple, l’elecció del soci ideal. L’olor de l’altra persona també té un paper important en aquests processos. A la societat, dites com: "No ser capaç d'olorar-se a si mateix" recolzen aquesta tesi.
Causes
El desenvolupament del mal alè pot ser causat per molts factors diferents. En general, són possibles les anomenades causes sistèmiques i locals de l’aparició de la mala olor.
Mecanismes de desenvolupament del mal alè
El desenvolupament de la mala respiració, que es percep desagradable i cada vegada més vergonyós, depèn principalment de la causa respectiva. Per aquest motiu, el tipus i l’olor del mal alè també varien d’una malaltia a l’altra. El químic nord-americà Linus Paulinger (1901-1994) va examinar en un estudi diversos centenars de mostres d’alè de pacients que pateixen mal alè.
Va aconseguir detectar fins a 200 compostos diferents en aquestes mostres, que es barregen amb l'aire expirat. Avui en dia, se suposa que hi ha fins a 3000 compostos diferents. Es tracta principalment de compostos químics que contenen sofre i nitrogen (per exemple, cetones i amoníac). Es suposa que aquests compostos són productes finals metabòlics (excrecions) de els bacteris.
