Trastorn alimentari compulsiu

Trastorn alimentari compulsiu: teràpia farmacològica

Objectius terapèutics Millora de la simptomatologia Evitar complicacions o malalties secundàries Recomanacions terapèutiques El trastorn per atracons s'acostuma a tractar de manera ambulatòria. Si no hi ha canvis suficients amb la teràpia ambulatòria, és necessària la teràpia interna. Altres motius per a la teràpia hospitalària inclouen: La gravetat de la malaltia (p. ex., baixa motivació). Conflictes greus en l'entorn social i familiar... Trastorn alimentari compulsiu: teràpia farmacològica

Trastorn alimentari compulsiu: proves diagnòstiques

Diagnòstics opcionals de dispositius mèdics, segons els resultats de la història, l'examen físic, els diagnòstics de laboratori i els diagnòstics obligatoris de dispositius mèdics, per a l'aclariment del diagnòstic diferencial. Electrocardiograma (ECG; registre de les activitats elèctriques del múscul cardíac) - per a sospites d'arítmies cardíaques degudes a alteracions electròlits (alteracions de l'equilibri de la sal corporal). Ecografia abdominal (ecografia... Trastorn alimentari compulsiu: proves diagnòstiques

Trastorn alimentari compulsiu: prevenció

La prevenció del trastorn per afartament (BED) requereix atenció per reduir els factors de risc individuals. Factors de risc conductual Dieta Comportament dietètic recurrent Comportament alimentari restringit Situació psicosocial Problemes de relació L’alimentació com a satisfacció substitutiva Baixa autoestima Dieta freqüent Malaltia psiquiàtrica dels membres de la família Abandonament del sobrepès (IMC ≥ 25; obesitat). Altres factors de risc Esveltesa mania de la societat Embaràs

Trastorn alimentari compulsiu: símptomes, queixes, signes

Els següents símptomes i queixes poden indicar un trastorn per afartament: Símptomes principals Afartament inhibit (afartament), en el qual es mengen grans quantitats d'aliments, especialment aliments alts en calories, en un curt període de temps. atacs alimentaris. Molts intents de dieta Alteració de la percepció de sacietat Baixa física... Trastorn alimentari compulsiu: símptomes, queixes, signes

Trastorn alimentari compulsiu: causes

Patogènesi (desenvolupament de la malaltia) L'origen del trastorn per afartament encara no està clar. És probable que, com passa amb altres trastorns psicogènics de l'alimentació com l'anorèxia nerviosa i la bulímia nerviosa, una combinació de factors condueixi al trastorn. Etiologia (causes) Causes biogràfiques Càrrega genètica dels pares, dels avis. Homo- i bisexualitat en homes Causes del comportament Nutrició... Trastorn alimentari compulsiu: causes

Trastorn alimentari compulsiu: teràpia

El trastorn per afartament se sol tractar de manera ambulatòria. Si no hi ha canvis suficients amb la teràpia ambulatòria, és necessària la teràpia interna. Altres motius per a la teràpia hospitalària inclouen: La gravetat de la malaltia (p. ex., baixa motivació). Conflictes greus en l'entorn social i familiar Malalties mentals i físiques greus concomitants (per exemple, diabetis mellitus). Suïcidi (risc de suïcidi) General... Trastorn alimentari compulsiu: teràpia

Trastorn alimentari compulsiu: història clínica

La història clínica (història de la malaltia) representa un component important en el diagnòstic del trastorn per atracons (BED). Antecedents familiars Hi ha algun trastorn (p. ex., trastorns de l'alimentació) a la vostra família que sigui habitual? Història social Hi ha evidència d'estrès o tensió psicosocial a causa de la seva situació familiar? Quina és la situació a casa? Com… Trastorn alimentari compulsiu: història clínica

Trastorn alimentari compulsiu: o alguna cosa més? Diagnòstic diferencial

Neoplàsies – Malalties tumorals (C00-D48). Tumors cerebrals, psique no especificat - sistema nerviós (F00-F99; G00-G99). Trastorns aguts d'adaptació Trastorns d'ansietat Bulímia nerviosa (trastorn per afartament) Depressió Trastorns de la personalitat Esquizofrènia: malaltia mental greu pertanyent a les psicosis endògenes i caracteritzada per alteracions del pensament, la percepció i l'afectivitat. Trastorns alimentaris inespecífics Trastorns obsessiu-compulsius

Trastorn alimentari compulsiu: complicacions

A continuació es mostren les principals malalties o complicacions a les quals pot contribuir el trastorn per atracons (BED) amb l'obesitat resultant: Sistema respiratori (J00-J99) Asma bronquial Disminució de la capacitat pulmonar total, augment del treball respiratori, sobretot a la nit!!! Malalties endocrines, nutricionals i metabòliques (E00-E90). Andropausa - menopausa masculina Diabetis mellitus tipus 2 (resistència a la insulina) Hormonal... Trastorn alimentari compulsiu: complicacions

Trastorn alimentari compulsiu: examen

Un examen clínic exhaustiu és la base per seleccionar altres passos diagnòstics: examen físic general, inclosa la pressió arterial, el pols, el pes corporal, l'alçada; més: Inspecció (visualització). Pell, mucoses i escleròtiques (part blanca de l’ull). Abdomen (abdomen) Forma de l'abdomen? Color de pell? Textura de la pell? Eflorescències (canvis de pell)? Pulsacions? Moviments bruscos? Embarcacions visibles? Cicatrius? ... Trastorn alimentari compulsiu: examen

Trastorn alimentari compulsiu: prova i diagnòstic

Paràmetres de laboratori de primer ordre: proves de laboratori obligatòries. Petits hemogrames Electròlits: sodi, potassi, calci Paràmetres pancreàtics: amilasa, elastasa (en sèrum i femta), lipasa. Paràmetres hepàtics: alanina aminotransferasa (ALT, GPT), aspartat aminotransferasa (AST, GOT), glutamat deshidrogenasa (GLDH) i gamma-glutamil transferasa (gamma-GT, GGT), fosfatasa alcalina, bilirubina. Paràmetres renals: urea, creatinina, cistatina C o eliminació de creatinina, ... Trastorn alimentari compulsiu: prova i diagnòstic