Aplicat Kinesiologia (Kinesiologia aplicada) és un procediment de diagnòstic holístic que utilitza proves musculars per diagnosticar trastorns de l’organisme. L’examen de les reaccions musculars es pot fer de dues maneres: es poden provar estímuls positius, com ara remeis. És a dir, per part de la reacció muscular, el metge pot saber si el cos necessita un remei en particular, mitjançant estímuls negatius, com ara un potencial al·lergogen: lèrgia-substància causant: es poden detectar influències nocives sobre el cos. La detecció d’un estímul negatiu (per exemple, un al·lergogen potencial) permet evitar conscientment i, per tant, representa un tractament relacionat amb la causa. Aquest mètode es va donar a conèixer ja a la dècada de 1960 pel quiropràctic nord-americà George Goodheart. El mètode es basa en les interrelacions del sistema musculoesquelètic, el metabolisme i la psique.
El mètode
El metge primer prova el múscul en el seu estat actual. Després s’aplica un estímul, la resposta muscular és més forta o el múscul es debilita com a resultat de l’estímul. El metge aplica pressió durant les proves musculars i el pacient ha d’aguantar-se amb tots els seus força. Aleshores, el metge torna a augmentar la pressió només un 2-4% i comprova si el pacient encara és capaç de suportar la pressió o si el múscul perd forçaEls diferents músculs s’utilitzen per fer proves perquè cada múscul s’associa amb un òrgan, una substància o un meridià específics.
Estat bàsic de la musculatura
L'estat bàsic d'un múscul es pot dividir en tres categories:
- Debil (hipotònic)
- Normal (normotònic)
- Fort (hipertònic)
Un múscul feble no pot ser ajustat adequadament pel pacient i no pot suportar la pressió de la prova. Respon a tractaments o remeis manuals o les drogues ja sigui amb un enfortiment a la normalitat condició, o si el tractament o el medicament seleccionat (que es vol provar) no és adequat, amb una debilitat permanent del múscul. Si molts o fins i tot tots els músculs d’una persona són febles, el pacient es troba en estat d’esgotament. En aquest cas, s’ha de trobar i tractar la causa de l’esgotament per restaurar-la força Un múscul normal desenvolupa la força suficient per contrarestar la pressió del metge: quan s’aplica un estímul positiu, cosa que el cos necessita, el múscul respon enfortint-se. Si s’aplica un estímul més nociu per al cos , per exemple, una substància al·lergògena, el múscul esdevé hipotònic (es debilita) o hipertònic. En conseqüència, el cos és capaç de reconèixer les influències positives i negatives i de reaccionar-hi en conseqüència. El múscul fort no reacciona als estímuls positius ni negatius, sinó que és constant. En la majoria dels casos, els músculs massa forts es deuen a massa estrès. El cos està en tensió permanent. Això s’ha de reduir amb els tractaments adequats.
Els mètodes diagnòstics més importants
Teràpia localització i desafiament En aquesta forma d’AK, primer es localitza un múscul que respon normalment. Aleshores, el pacient toca amb ella una part del cos potencialment malalta dit. Es torna a provar el múscul. Si la seva resposta s’altera, la zona tocada es pertorba o està malalt. Aquesta reacció s’anomena positiva teràpia localització. Si no hi ha canvis en la reacció muscular, és per tant negatiu teràpia localització: aquest mètode s’utilitza, entre altres coses, per a l’odontologia cor diagnòstic. Desafiament En aquest mètode, el pacient està exposat a l'anomenat estímul de prova. La resposta del múscul a aquest estímul és positiva si canvia la seva força. Hi ha cinc possibles respostes a un estímul:
- Debilitament d’un múscul normotònic o hipertònic: l’estímul és negatiu per al cos.
- Enfortiment d’un múscul hipotònic: efecte positiu sobre el cos.
- Resistència inalterada del múscul: el cos no respon a l’estímul.
- Enfortiment d’un múscul hipo- o normotònic a múscul hipertònic: l’estímul provoca una forta tensió al cos
- Un múscul hipertònic es converteix en normotònic: estímul òptim, efecte positiu sobre el cos.
En resum, si un múscul normal es fa feble o hipertònic a causa d’un estímul, és un senyal que el cos percep aquest estímul com a negatiu. Si un múscul massa fort o un múscul massa feble es converteix en normotensiu, és positiu estímul per al cos.
Benefici
Mitjançant kinesiologia, es poden diagnosticar nombrosos trastorns i malalties d'una manera senzilla i indolora. L'examen es basa en un concepte holístic i reconeix les connexions entre el cos i la psique. Per exemple, estrèsles malalties relacionades no només es poden tractar relacionades amb els símptomes, sinó que es poden curar relacionades amb la causa reduint l'estrès i permetent així al cos curar-se a si mateix. L'àmplia gamma de possibles aplicacions d'aquest mètode també el fan tan únic. La comprensió del cos i la interacció de tots els seus components constitueixen la base per al diagnòstic i la teràpia dirigida a la curació a llarg termini. Així, kinesiologia us permet restaurar el fitxer health i, juntament amb això, benestar, vitalitat i ganes de viure.
