Productes
El midó està disponible com a substància pura en botigues de queviures (per exemple, Maizena, Epifin), farmàcies i farmàcies, entre altres llocs.
Estructura i propietats
El midó és un polisacàrid i un carbohidrat compost per D-glucosa unitats que estan α-glucosídicament lligades. Conté amilopectina (al voltant del 70%) i amilosa (al voltant del 30%), que tenen estructures diferents. L’amilosa consisteix en cadenes no ramificades, mentre que l’amilopectina està ramificada. El midó s’extreu generalment dels tubercles o dels terrossos de les gramínies (cariops). En són exemples típics midó de patata (Solani amylum), midó de blat de moro (Maydis amylum), midó d’arròs (Oryzae amylum) i midó de blat (Tritici amylum). Un altre exemple és el midó de mandioca. El midó serveix com a magatzem d'energia per a les plantes. És aproximadament equivalent al glicogen en humans. El midó existeix com a inodor i insípid pols que es cruix entre els dits quan es frega. És pràcticament insoluble en fred aigua.
Efectes
El midó té propietats d’unió, inflor, estabilització i espessiment. Quan s’afegeix a calor aigua, forma una solució viscosa que es solidifica en un gel o pasta quan es refreda. A la boca i els intestins, el midó es descompon per l’enzim amilasa.
Camps d'aplicació (selecció)
- Els midons es troben en molts aliments, per exemple, al blat, blat de moro, i patates. Són un component dels aliments bàsics com la farina, pa i cereals.
- Per a la producció d’aliments processats, per exemple, per a la preparació de salses, cremes i sopes, per a pasta de pa de pessic i galetes, per a carn, menjar per a nadons i per a la producció de cervesa.
- Com a excipient farmacèutic, per exemple, com a farcit, com a desintegrant, com a aglutinant, com a base de pomada.
Efectes adversos
El midó té un alt valor calòric d’aproximadament 360 a 380 kcal per cada 100 g.
