L'edema de Quincke, també conegut com a "edema angioneuròtic" o angioedema, és una inflamació aguda de la pell i de la membrana mucosa. A vegades això pot afectar el subcutani teixit connectiu i subcutània teixit gras. És una inflor aguda i no dolorosa que pot tenir causes al·lèrgiques i no al·lèrgiques. Per tant, l’edema de Quincke no és un quadre clínic independent, sinó un complex de símptomes que poden aparèixer en el context de diverses malalties i al·lèrgies.
Causes de l’edema de Quincke
L'edema de Quincke pot tenir diverses causes. Però, com es desenvolupa l’edema de Quincke? El que tenen en comú les diferents causes de l’edema de Quincke és que condueixen a un desplaçament de fluid al teixit.
Això provoca inflor. El procés exacte és complex i implica diverses substàncies missatgeres. Els neurotransmissors histamina i bradiquinina participen significativament en el desenvolupament.
Depenent de la causa específica, encara és important enzims i s’afegeixen substàncies missatgeres. Una possible causa de l’edema de Quincke és una reacció al · lèrgica. Una àmplia varietat d’al·lergògens, com ara fruits secs, marisc o verí d’insectes, pot ser el detonant.
L'edema al·lèrgic de Quincke és causat principalment per la substància missatgera histamina. Cal distingir entre l’edema al·lèrgic de Quincke i les causes no al·lèrgiques. Sang medicaments per reduir la pressió, com ara Inhibidors de l'ECA i, més rarament, els bloquejadors AT-1 poden ser la causa.
El medicament amb àcid acetilsalicílic prescrit amb freqüència també pot causar edema de Quincke. En casos rars, l’edema de Quincke també es pot produir en el context de malalties tumorals, especialment limfomes malignes. Si l’edema es desenvolupa sense una causa reconeixible, s’anomena angioedema idiopàtic.
L’edema hereditari de Quincke es distingeix d’aquestes causes adquirides. Es tracta d’un trastorn metabòlic congènit que es pot heretar genèticament. El trastorn es basa en una producció reduïda o en una funció defectuosa de l’inhibidor de la proteïna C1 esterasa.
Aquesta proteïna té una influència reguladora important en diverses vies metabòliques. Quan es redueix la seva activitat, es pot filtrar més fluid a la teixit connectiu, causant la inflor típica associada a l'edema de Quincke. L'edema hereditari o idiopàtic de Quincke pot tenir desencadenants molt individuals.
Per tant, és molt important esbrinar en quines situacions es produeix l’edema per evitar-ho si és possible. Algunes persones descriuen una incidència augmentada de l’edema de Quincke en l’estrès emocional o psicològic. L’estrès físic, especialment en forma de cirurgia, també pot ser un factor desencadenant. Per tant, els pacients amb edema hereditari de Quincke solen rebre medicaments profilàctics a llarg termini. Es recomana evitar desencadenants individuals i prestar més atenció als símptomes
Tots els articles d'aquesta sèrie:
