Distribució de freqüències
A causa dels factors que influeixen, cada vegada hi ha més persones afectades per una esquena buida. La manca d’exercici físic i la mala postura, especialment les activitats sedentàries, així com l’estrès provoquen deformitats posturals en el 60% dels principiants. A més de la part posterior buida, això també inclou el geperut (hipercifosi), esquena plana i esquena buida, que també pot ser causada per una tensió no natural als músculs de l'esquena i la columna vertebral.
Símptomes de l'esquena buida
Al principi, una esquena buida no sol causar cap queixa a part de la tensió. Amb el pas del temps, l'esquena es va debilitar i músculs abdominals cada vegada es manifesten més enrere dolor. Els lligaments escurçats i tendons també condueixen a una immobilitat creixent.
En general, com menys moviments siguin "amortits" pels músculs de l'esquena, major serà la càrrega en altres estructures circumdants. Amb l’esquena buida, la càrrega es distribueix de manera desigual per les vèrtebres, cosa que pot provocar un augment del desgast, especialment dels discos intervertebrals de la columna lumbar. Per tant, les persones amb l'esquena buida tenen un major risc de continuar malalties de la columna vertebral com ara danys vertebrals i hèrnies de disc a la columna lumbar.
Aquest risc depèn de l’extensió i la durada de l’esquena buida. Un darrere buit també pot conduir a un estrenyiment del canal espinal. Aquest canal conté importants vies nervioses i està envoltat per ossos i lligaments de la columna vertebral per protegir-los. Si una esquena buida provoca l'estrenyiment d'aquest canal, la persona afectada pateix dolor, que normalment irradia des de la part inferior de l’esquena cap a les cames.
Profilaxi
La prevenció d’un darrere buit és relativament senzilla i es basa en dues grans columnes. D’una banda, l’exercici suficient és de màxima importància: els moviments quotidians com anar en bicicleta en lloc d’un cotxe i pujar escales en lloc d’utilitzar un ascensor ja són útils. A més, activitats esportives regulars com ara natació, caminant o aptitud s’hauria de dur a terme formació.
Per tal d’evitar-ne el màxim, s’hauria de donar importància a això ja a infància i adolescència. El segon pilar principal en la prevenció d’un llom buit és una postura sana, que també es promou amb un exercici suficient. És important prestar sempre atenció a la pròpia posició corporal i corregir postures incorrectes.
Això pot ser feixuc al principi, però normalment s’hi acostumarà ràpidament. Particularment, assegut, s’ha de tenir cura de seure “dinàmicament”, és a dir, de no romandre en posició asseguda durant massa temps i d’interrompre’s assegut caminant i parant regularment. Això es pot suportar amb mobles de seients ergonòmics, ja que sovint no us adoneu que adopteu una postura cada vegada més deficient.
A més, la postura òptima es pot promoure mitjançant un entrenament especial. Aquesta formació correspon al que també es recomana per a la teràpia amb l’esquena buida, de manera que també aquí es requereix una instrucció professional. Els exercicis especials per als músculs de l'esquena, l'abdomen i el gluti han de realitzar-se regularment per enfortir els músculs de forma permanent. Si se sospita que hi ha un llom buit, s’ha de consultar un cirurgià ortopèdic tan aviat com sigui possible per determinar la causa exacta del llom buit. A més, s’han d’iniciar mesures terapèutiques el més aviat possible per evitar un empitjorament dels símptomes i l’aparició de malalties secundàries.
Tots els articles d'aquesta sèrie:
