Celidonia és originària d’Europa, Àsia i el nord d’Àfrica i la planta s’ha naturalitzat a Amèrica del Nord. La droga prové principalment d’importacions d’Europa de l’Est.
Les parts aèries seques de la planta, collides durant el període de floració, s’utilitzen per a la droga (Chelidonii herba). Amb menys freqüència, s’utilitzen les arrels de la planta.
Celidonia: característiques especials.
Celidonia és una planta perenne i ramificada d’uns 60 cm d’alçada, amb una tija que surt i peluda. La planta té fulles pinnades de color verd blau, algunes de les quals tenen marges lobulats.
Les flors són de color groc daurat a groc ataronjat. Els fruits de celidonia són estrets, en forma de beina càpsules. La característica de la celidonia és que de les parts ferides de la planta emergeix el suc lletós groguenc que conté alcaloides.
Celidonia com a medicament
El medicament consta de diverses parts vegetals de celidonia. A més de trossos de tija buits, plans, de color groc a verd-marró, es produeixen trossos de fulles prims i molt arrugats. Són de color verd blau apagat a la superfície superior i d’un color gris-verd molt més clar a la part inferior; les venes de les fulles són ben visibles.
Les flors es trenquen fàcilment; tenen dos sèpals, que, però, cauen quan s’obre la flor, així com quatre fulles groguenques, estams i un ovari estret.
A més, el medicament conté poques fruites en forma de beina càpsules juntament amb les llavors fosques.
Olor i gust a la celidonia.
El olor de celidonia és desagradable. Celidonia té un gust lleugerament picant i amarg.
