El nucli tractus solitarii és el nucli neuronal de sabor en humans i es troba a la fossa romboïdal de la cervell tija. Les seves fibres nervioses connecten el cervell fins al sabor brots de la llengua així com al nervi vag. Els danys al nucli tractus solitarii (per exemple, per lesions que ocupen espai, danys traumàtics o problemes circulatoris) poden causar sabor trastorns.
Què és el nucli tractus solitarii?
El nucli tractus solitarii (NTS) o nucli solitari és un centre de processament neuronal a la cervell. El nucli interconnecta les fibres nervioses del llengua i d’aquesta manera contribueix a la percepció gustativa. Només a un nivell de processament superior això es converteix en la percepció conscient d’un gust concret; aquest pas té lloc a l’escorça, on finalment arriben també els senyals del nucli gustatiu. El nucli tractus solitarii pertany als nuclis del nervi cranial, ja que forma una unió on és cranial els nervis acabar o començar. Pertany al grup de nuclis generals i específicament viscerosensibles; a diferència d'altres estructures anatòmiques del cervell central, transporta els dos tipus de fibres.
Anatomia i estructura
El nucli tractus solitarii es troba a la medulla oblongata (medulla oblongata), que connecta la medul · la espinal a altres parts de la central sistema nerviós. La medul · la espinal i la medul·la oblongada no es distingeixen bruscament entre si, sinó que es fonen sense problemes. Dins de la medul·la oblongada, el nucli tractus solitarii comença a la fossa romboïdal, que forma el sòl del quart ventricle del cervell. A partir d’aquí, el NTS s’estén fins a la unió del tracte piramidal (decussatio motoria o decussatio pyramidum), on es creuen els tractes nerviosos originats per l’escorça motora. Tres diferents els nervis passen pel nucli tractus solitarii: el nervi glossofaringi (9è nervi cranial), nervi facial o nervus facialis (7è nervi cranial), i el nervi vag (10è nervi cranial o nervi X). Segons aquestes àrees, la fisiologia també divideix el nucli tractus solitarii en tres regions rugoses, que sovint s'anomenen NTS caudal, medial i rostral segons la seva ubicació. L'única excepció a això és la porció rostral, que també s'anomena nucleus gustatorius, nucleus ovalis o pars gustatoria.
Funció i tasques
En el processament de la informació gustativa, el nucli tractus solitarii juga un paper important. El sentit del gust pertany als sentits químics: receptors a la llengua responen a substàncies que hi entren en contacte. A continuació, les cèl·lules sensorials generen un impuls elèctric que viatja al llarg del fibra nerviosa com un potencial d'acció. Aquests senyals viatgen a través de diversos els nervis al cervell, on convergeixen els tres al nucli tractus solitarii. El nervi glosofaringi té la tasca de recollir informació de la regió posterior de la llengua. Per permetre-li rebre tots els senyals nerviosos, es divideix en tres branques principals i diverses branques més petites. A través del nervi facial, el nucli tractus solitarii també rep informació de la regió anterior de la llengua. Les fibres sensorials del nervi són les responsables d’aquesta tasca. Tanmateix, les funcions del nervi facial són encara més extenses i també tenen un paper en l’audició, la temperatura, dolor i sensació de pressió a la cara. El nervi facial també connecta la glàndula lacrimal i la glàndula salival oral amb la central sistema nerviós. La nervi vag tampoc no es limita a inervar les papil·les gustatives. En el seu lloc, combina diversos senyals viscerosensorials, somatosensorials i visceromotors d’extenses regions del cos. El nervi vague cobreix zones del cap, coll, abdomen i pit, formant nombroses branques progressivament més fines. El nucli tractus solitarii no representa l’únic nucli del nervi cranial rellevant per al nervi vag; les seves fibres també lead al nucli espinal nervi trigemini, nucli dorsal nervi vagi i nucli ambigu.
Malalties
El nucli tractus solitarii pot contribuir al desenvolupament de diversos trastorns gustatius o gustatius. No obstant això, les causes d’aquests trastorns de percepció són en principi possibles en qualsevol lloc del processament gustatiu. Els danys al nucli tractus solitarii poden ser deguts, per exemple, a trastorns circulatoris (carrera, augment de la pressió incraneal, etc.), tumors que ocupen espai, traumatisme craneocerebral, malformacions congènites i malalties neurodegeneratives. Si la lesió no es localitza directament al nucli tractus solitarii, sinó a alguns o a alguns dels nervis, el nucli no rep informació incompleta o incorrecta i, per tant, funciona sobre la base de senyals defectuoses; el mateix NTS, però, pot resultar il·lès. El trastorn del gust que es manifesta i si es produeixen altres símptomes depèn de les zones afectades del cervell en cada cas. Per exemple, si el dany al nervi facial és la causa del trastorn del gust, la paràlisi facial també es manifesta sovint. La medicina distingeix entre trastorns gustatius quantitatius i qualitatius. Les persones que pateixen una ageusia total ja no poden percebre cap gust; es presenta una forma especial en el context de la síndrome post-traumàtica d'ansmia-ageusia, que també afecta el sentit de olor i es deu a traumatisme craneocerebral. La hipogeusia limita la percepció gustativa però no l’elimina completament. La hipogeusia parcial és quan els individus afectats encara perceben certs gustos amb intensitat normal; Aquest és el cas, per exemple, quan només determinades seccions de fibres nervioses estan danyades, però el tractament de la informació és correcte. En canvi, les persones amb hipergeusia pateixen un augment patològic del sentit del gust. Un trastorn del gust qualitatiu és la fantogeusia, que es caracteritza per percepcions gustatives per a les quals no hi ha un estímul real. En canvi, es produeix un intercanvi de gustos en parageusia. Les alteracions qualitatives del gust no han de ser permanents, sinó que poden ser transitòries.
