Falta de son en els nens | Conseqüències de la falta de son

Falta de son en els nens

La falta de son en els nens és problemàtica precisament perquè un son saludable i suficient és essencial per al creixement i els diversos processos de desenvolupament dels nens. Es manifesta en nens a través de símptomes similars als adults. El falta de concentració causa problemes a l’escola, mentre que la fatiga persistent pot perjudicar els contactes socials.

La falta de son es converteix en una amenaça en els nens quan ja no són conscients dels perills del trànsit per carretera, per exemple en el camí a l’escola, a causa de la fatiga. A més, s’ha comprovat que els nens amb privació del son són més propenses a comportaments conspicus, com ara síndromes d’hiperactivitat o trastorns de conducta social. A més, hi ha una clara connexió entre privació del son i excés de pes en nens es va identificar.

Però, què és exactament prou llarg i què és massa poc? Aquesta pregunta no es pot respondre de manera generalitzada, ja que cada nen té necessitats diferents. Tot i això, es poden formular algunes pautes aproximades: per exemple, els nadons haurien de dormir almenys 13 hores durant el seu primer any de vida, mentre que entre 11 i 12 hores es consideren adequats per jardí de la infància nens.

Els nens de primària, en canvi, haurien de tenir aproximadament 10 hores i els nens i adolescents d’entre 11 i 15 anys aproximadament 9 hores. Per als pares de nens de l’escola, és una bona idea observar exactament quant de temps dorm el nen el cap de setmana per tal de determinar els requisits naturals de son del nen. A continuació, aquesta informació proporciona una orientació per al moment òptim perquè el nen vagi a dormir durant la setmana.

Si el nen pateix dificultats particulars per adormir-se, és una mesura raonable animar-lo a fer esport o fer exercici físic en general. Cada cop amb més freqüència, però, els nens ja mostren signes d’episodis depressius, que poden provocar la falta de son, sobretot impedint que s’adormin. En aquests casos, s’ha de buscar l’ajut d’un psicòleg infantil i adolescent.