A llarg termini memòria és una part de la nostra memòria. És responsable d’emmagatzemar informació durant un llarg període de temps. Això inclou la possibilitat de recuperar aquesta informació.
Es distribueix a diferents zones de la nostra cervell i es pot dividir aproximadament en dues formes. Depenen del tipus d'informació que s'emmagatzemi. L’anomenat declaratiu memòria s’encarrega d’emmagatzemar fets, com ara receptes. El procedimental memòria, en canvi, emmagatzema processos inconscients, com ara la capacitat de muntar amb bicicleta. La memòria a llarg termini és molt complexa i molts processos encara no s’entenen del tot.
Com funciona la memòria a llarg termini?
El funcionament de la memòria a llarg termini implica de vegades processos molt complexos que encara avui no s’entenen del tot. Cada dia, cada persona està envoltada de milions d’impressions i informació. Una gran part d’aquesta informació no s’emmagatzema, sinó que es torna a ordenar immediatament.
En cas contrari, el cervell estaria inundat de moltes coses sense importància, per dir-ho d’alguna manera. Només una part arriba a la memòria en conseqüència. Aquesta és inicialment la memòria a curt termini i després d’ordenar més l’anomenada memòria de treball.
Aquest últim pot emmagatzemar informació durant minuts fins a mesos, segons la seva importància. Si determinada informació, com ara el vocabulari o el text d’una cançó, es repeteix o fins i tot es practica regularment, es pot transferir a la memòria a llarg termini. Això funciona especialment bé quan la informació s’associa a sentiments intensos, com sol passar amb les lletres de les cançons, per exemple.
Ara les lletres es poden emmagatzemar durant anys, fins i tot de per vida, en funció de la seva importància i ús. Aquest procés és una manera de aprenentatge. Per entendre què passa al cervell, cal esmentar que hi ha moltes cèl·lules nervioses al nostre cervell que estan connectades entre si.
Com més connexions hi hagi entre elles, més informació es pot transmetre i emmagatzemar. En conseqüència, quan la informació s’aprèn i s’emmagatzema a la memòria a llarg termini, s’estableixen noves connexions entre les cèl·lules nervioses, també anomenades neurones. No es coneix cap límit quant a la informació que es pot emmagatzemar a la memòria a llarg termini.
Per tant, si una persona no pot recordar alguna cosa, no és perquè la informació ja no hi és, sinó perquè s’ha emmagatzemat incorrectament i ja no es pot trobar. La memòria a llarg termini es pot dividir en dues formes. L’anomenada memòria declarativa emmagatzema informació variada, com ara receptes, coneixements professionals o biogràfics.
Aquesta informació es registra mitjançant una estació intermèdia, la hipocamp (una estructura del cervell), i es transmet durant la nit mentre dorm. L’anomenada memòria de procediment, en canvi, és l’encarregada d’emmagatzemar inconscient, és a dir, automàticament funcionament, processos. Ens permet, per exemple, anar en bicicleta sense haver de pensar com funciona. Aquí no hi ha escala; practicar el ciclisme és, per dir-ho d’alguna manera, l’emmagatzematge d’aquesta informació.
