Mini-Mental Status Test és el nom que rep un mètode de prova per a la detecció demència i La malaltia d'Alzheimer malaltia. El mètode es pot utilitzar per detectar dèficits cognitius.
Què és la mini prova d'estat mental?
La Mini-Mental Status Test (MMST) és un mètode de prova senzill per detectar demència. El mètode va ser desenvolupat pel metge Folstein el 1975 i també es coneix com a prova de Folstein. Un altre nom és el Mini Mental State Examination (MMSE). El Mini examen mental d'estat es considera un mètode adequat per a l'avaluació inicial dels dèficits cognitius en el context de demència or La malaltia d'Alzheimer malaltia. A més, el mètode és adequat per a monitoratge el curs de la malaltia. A la diagnòstic de la malaltia d'Alzheimer i demència, el Mini-Mental Status Test s’ha convertit en un dels mètodes més habituals. Consisteix en un qüestionari, mitjançant l'ús del qual és important cervell funcions com el llenguatge, l’atenció, memòria, es comprova l'orientació i la capacitat aritmètica.
Funció, efecte i objectius
La prova d’estat mini-mental s’utilitza per a l’aclariment diagnòstic dels trastorns del rendiment mental. A més, es controla el seu curs. Tot i això, no es pot utilitzar per diagnosticar els diferents formes de demència. El Mini-Mental-Status-Test el realitza el pacient responent alguns punts rellevants del qüestionari. Mitjançant les tasques establertes, el metge pot comprovar funcions cognitives importants. Això inclou memòria i la retenció, la parla, així com la comprensió del llenguatge, l’orientació espacial i temporal, l’aritmètica, l’escriptura, la lectura i el dibuix. La prova sol trigar deu minuts a completar-se. El Mini-Mental Status Test consta de diverses preguntes. Per exemple, es demana al pacient que indiqui l’hora actual. Si se li demana, també ha de proporcionar informació sobre la data, el dia de la setmana, el mes, l'any o la temporada. Rep un punt per cada pregunta contestada. Altres preguntes del procediment de prova inclouen el lloc de residència actual, en quin estat, comtat o ciutat es troba i quin és el nom de la clínica. La següent part del Mini-Mental Status Test consisteix en recordar i repetir tres termes. Aquests poden ser de taula, cèntim i poma. A més, el pacient ha de restar set del número 10. El mateix s'aplica al resultat, que es fa un total de cinc vegades. A continuació, repeteix els termes de la tasca de prova 100. El metge també li mostra un rellotge de polsera i un bolígraf, que ha de nomenar correctament. També repeteix la frase "no ifs and buts" amb la màxima precisió possible. La següent part de la prova consisteix a plegar un tros de paper. Després es col·loca a terra. També es demana al pacient que llegeixi la frase "tancar els ulls" d'un tros de paper i tancar els ulls. El tema de prova 3 consisteix a escriure qualsevol frase. La frase ha de contenir com a mínim un predicat i un subjecte. Cal pensar-ho espontàniament i sense instruccions. La gramàtica i l’ortografia correctes no són importants. Finalment, el pacient dibuixa dos pentàgons on hi ha una superposició. Rep una plantilla per això. Per garantir que no es falsifiqui el resultat de la prova, s’han d’observar alguns criteris importants. Això vol dir que hi ha d’haver una atmosfera lliure de molèsties i que no hi hagi alteracions sensorials com la reducció de l’audició o el rendiment visual. A més, atenció i cervell el rendiment es pot veure afectat per dolor o un entorn hospitalari no estimulant. El coeficient intel·lectual mesurable disminueix fins a 20 punts en aquest cas. Al final de la prova, el metge suma els punts atorgats. El pacient rep un punt per cada tasca que s’ha completat amb èxit. L’escala del Mini-Mental Status Test oscil·la entre 0 i 30 punts. Si el pacient aconsegueix 30 punts, té funcions cognitives sense restriccions. Si, en canvi, no rep cap punt, hi ha un deteriorament greu. Es considera que una puntuació de 20 a 26 indica una demència lleu. De 10 a 19 punts indiquen demència moderada. Si no s’obtenen més de 9 punts, es considera una indicació de demència greu. Només triguen uns minuts a puntuar-se la prova.
Riscos, efectes secundaris i perills
En principi, el Mini-Mental Status Test es considera un procediment de cribratge ràpid i fiable que es pot realitzar de forma ràpida i senzilla. No cal tenir por dels riscos i efectes secundaris, ja que només es tracta de respondre un qüestionari. Un desavantatge del mètode, però, és la seva alta susceptibilitat a les interferències. A més, els dèficits cognitius només es poden avaluar aproximadament pel mètode. En persones amb un alt nivell d’educació, sovint es pot fer la prova de l’estat mini-mental lead a un resultat fals, el que significa que no es pot detectar demència. D’altra banda, si hi ha un baix nivell d’educació, hi ha el risc d’un resultat falsament positiu. A més, el Mini-Mental-Status-Test no pot diferenciar entre les diferents capacitats cognitives. Per aquest motiu, sovint es realitza juntament amb altres mètodes de prova. Alguns metges també critiquen que no es poden diagnosticar trastorns cognitius lleus amb el mètode de prova. Els estudis britànics també assenyalen el perill que les persones sanes es classifiquin com a malaltes quan no ho són. A més, el valor predictiu d’una prova sempre depèn de la freqüència de la malaltia. Si la malaltia es produeix amb menys freqüència, augmenta la improbabilitat que un resultat positiu de la prova indiqui realment un trastorn. En el cas d’un resultat positiu de la Mini-Mental Status Test, s’ha de diferenciar acuradament de depressió s’ha de fer. Per exemple, també poden limitar significativament la funció cognitiva.
