informació general
Una plica és un plec de la membrana mucosa que s’origina a partir de la pell de l’articulació interna. Es forma a partir de col·lagen fibres molt fines mucosa amb una superfície llisa (pell sinovial) que recobreix la superfície interna del càpsula articular. La pell sinovial segrega una massa líquida, l’anomenada líquid sinovial (sinovia). D’aquesta manera es redueix la fricció a la cavitat de l’articulació i es proporcionen nutrients per subministrar-la cartílag.
Anatomia del plec de la mucosa al genoll
Durant el desenvolupament embrionari humà, la pell sinovial forma una capa (membrana) que divideix el genoll en dues zones separades. Aquesta membrana sovint retrocedeix en el transcurs d'un desenvolupament posterior, cosa que augmenta la llibertat de moviment dins de l'articulació. No obstant això, en aproximadament el 70% dels adults queda un plec de la membrana mucosa (plica).
Aquest plec de la mucosa del genoll no assumeix funcions importants. En la majoria dels casos, la plica es mou des de l'interior de la zona central de la articulació del genoll cap al mig. Atès que es troba a sobre, a sota o al costat del ròtula, es pot dividir en plica suprapatellaris, plica infrapatellaris or plica mediopatellaris.
La plica suprapatel·lar és un plec de l’articulació interna mucosa que s'estén per sobre de la ròtula al articulació del genoll. Comença a l'extrem inferior del cuixa os i es desplaça cap a la paret interna del articulació del genoll. Es produeix bastant rarament.
El plica infrapatellaris és un plec que es troba a sota del ròtula a l’articulació del genoll. S’estén des d’un depressió a l'os a l'extrem inferior de la cuixa (Fossa intercondylaris femoris) a la cavitat articular anterior del genoll, on s’uneix a un cos gras (cos gras Hoffa). La plica mediopatel·lar és la més comuna.
Es troba entre el procés articular medial del fèmur i el ròtula. La plica s’estén des del compartiment intern de l’articulació del genoll cap al centre. Per la seva ubicació, sovint es compara amb una corda tensada. És la causa més freqüent de síndrome de plica.
