Restrenyiment en el nadó
Restrenyiment és un problema comú en lactants i nens. Hi ha diverses causes possibles. La causa més inofensiva és l’anomenat trastorn funcional.
No es pot identificar cap causa orgànica. Els trastorns funcionals es poden tractar amb confiança utilitzant els mitjans i mètodes ja esmentats. També són inofensius restrenyiment causat per hàbits alimentaris equivocats: massa poc líquid; massa poca fibra, si ja s’alimenta.
Aquí s’han d’adaptar els hàbits. Canvis a dieta també pot conduir a restrenyiment. Això pot ser quan canvieu de la llet materna a fórmula alimentària o quan es comença a alimentar a més de la fórmula.
També hi ha causes secundàries: inflamació del anus, ràgades o fissures, és a dir, llàgrimes, poden provocar que el nadó no ho faci lactat degut a dolor. Si el nadó ja està prenent medicaments, especialment per a epilèpsia, també poden provocar restrenyiment. En casos rars, les causes orgàniques poden ser la causa. Malalties com Malaltia de Hirschsprung o altres trastorns neurològics poden dificultar el pas intestinal i obstruir-lo. Malalties metabòliques com hipotiroïdisme i les malformacions congènites també poden causar restrenyiment.
Diarrea al nadó
Els lactants tenen sovint excrements especialment toves; això no s'ha de confondre amb diarrea, que és líquid i augmenta en freqüència. El tamboret pot adoptar diferents colors i fins i tot inflar-se del bolquer. Tot i això, és important prestar-hi atenció sang i moc.
En aquests casos s’ha de consultar el pediatre. Les reaccions al·lèrgiques o les intoleràncies alimentàries també poden provocar diarrea. Si el nadó ha provat alguna cosa nova o ha menjat alguna cosa sospitosa, s’ha de comprovar.
Les reaccions al·lèrgiques també poden provocar pruïja i pruïja de la pell, que es consideren una indicació. Infecciosa diarrea en lactants és causada per una infecció vírica en el 70% dels casos. Això significa que el tractament és simptomàtic.
Antibiòtics són ineficaços en aquest cas. És important assegurar-se que el nadó continua rebent suficient líquid i, si és possible, també menja alguns aliments, tot i que pot ser més difícil en el cas de diarrea amb vòmits. Si el nadó es torna cada vegada més flàccid i adormit, cal consultar un pediatre o, si cal, una clínica pediàtrica.
La diarrea sagnant amb moc suggereix una diarrea bacteriana. En aquest cas, s’hauria de consultar amb rapidesa un pediatre o una clínica per poder combinar la teràpia antibiòtica i simptomàtica. Si la diarrea és lleu i el nen es troba bé condició sense diarrea de moc sanguinolent, podeu esperar uns 2 dies per veure si la diarrea millora.
Si la diarrea millora o fins i tot desapareix, no és del tot necessari consultar un metge. Si la diarrea persisteix durant un període de temps més llarg (més de 3 setmanes), també s’han de tenir en compte les malalties dels òrgans i del metabolisme; en qualsevol cas, s’ha de realitzar una visita a un metge.
Tots els articles d'aquesta sèrie:
