Tasques de l'escorça cerebral
L’escorça cerebral, també coneguda com l’escorça cerebral, és visible des de l’exterior i envolta la cervell. També es coneix com a substància grisa, perquè en estat fix apareix grisenc en relació amb la medul·la cerebral. L’escorça cerebral conté els nuclis nerviosos de les vies nervioses que corren cap a altres parts de la cervell i la resta del cos.
Aquí és important conèixer l'estructura general d'un cèl·lula nerviosa. Les cèl·lules nervioses o neurones consisteixen en un cos cel·lular, un axon, que s’assembla a una llarga extensió i a moltes dendrites. Les dendrites són similars a les antenes i reben senyals d'altres cèl·lules nervioses.
Aquesta informació es transmet al cos cel·lular i s’hi processa. Al llarg del axon, aquesta informació processada de vegades es pot transmetre durant diversos metres. Sinapsis es troben al final del axon.
Serveixen per transmetre informació a les cèl·lules nervioses, musculars o glàndules posteriors. Els cossos cel·lulars es recullen i es disposen en sis capes a l’escorça cerebral. Reben senyals del cos en capes diferents de les de la resta del cervell.
D’aquesta manera, es produeix una certa classificació prèvia. Depenent d’on provingui la informació, es transmet a diverses altres cèl·lules nervioses. L’escorça cerebral serveix, doncs, entre altres coses, com a centre principal d’estímuls i senyals entrants que s’han de distribuir a les zones adequades per garantir un processament significatiu.
Conté els dos centres de parla. Un serveix per reconèixer i interpretar continguts parlats i escrits. El segon s’encarrega de la producció motora i sensorial de la parla, és a dir, paraules i frases.
A la part dorsal, és a dir, cap enrere, cap enrere del cervell i de l’escorça cerebral es troba el centre de la visió. Està connectat amb altres centres que interpreten el que es veu. A quin d'aquests centres es transmet la informació depèn, entre altres coses, del color del que es veu, si es mou o es queda quiet.
De la mateixa manera, les cares s’interpreten en altres llocs. Les àrees per al reconeixement facial d’altres persones i també de la pròpia persona es tornen a connectar amb centres emocionals, només per donar una visió de la complexitat del cervell. Per descomptat, també hi ha una regió a l’escorça per a l’oïda.
La major part, però, l’ocupa l’anomenada escorça motora. És responsable del coordinació de moviments. Per fer-ho, treballa estretament amb l’escorça somatosensorial, que reuneix impressions sensorials.
Això també inclou propiocepció, també anomenada percepció de profunditat. Proporciona informació sobre la posició dels músculs i articulacions en relació els uns amb els altres, de manera que el cervell sàpiga exactament on es troba cada múscul per tal de poder iniciar i coordinar els moviments de manera dirigida. Les impressions sensorials també inclouen el sentit del tacte, la temperatura, la vibració i dolor.
L’escorça prefrontal és responsable de la consciència i la personalitat d’una persona. Està estretament relacionat amb memòria i les àrees emocionals del cervell. És l’escorça cerebral que fa possible el pensament en la forma en què una persona és capaç de fer-ho i ens porta a ser conscients de nosaltres mateixos.
Tots els articles d'aquesta sèrie:
